Perdut però al.lucinat.

La setmana passada em va arribar a casa un tríptic de l'ajuntament de Gurb informant de dos senders que comencen i acaben a Gurb. Un és el de Santa Perpetua, l'altre el de Granollers de la Plana. 22 kms i 18 kms aprox. respectivament. He fet amb bicicleta grossa el de Santa Perpetua, el més llarg. Tot i que he començat amb un escalfament fins a dalt a Sant Roc, la sortida s'ha fet molt curta. 33 km amb 2h.

He pujat a Santa Perpetua, una hermita a dalt d'un turó, per un GR que m'he hagut de penjar la bicicleta a l'esquena, ja que era un camí molt estret i dret, totalment inciclable. Ha valgut la pena, primer per les vistes, espectaculars, amb Sant Martí Xic al davant, i espectacular per la baixada fins a la zona esportiva de Gurb. Molt desnivell i molt fang, divertit, divertit.

Sempre em pregunto el per què de construir petites ermites a dalt d'aquests turons.

Fins i tot perdut en el temps.

El campanar

Bones vistes en les dos últimes sortides de muntanya.

És impressionant els diferents recons que envolten casa meva. De tant en tant m'agrada possar-me el vestit d'explorador i trobar nous llocs a on no he estat mai, camins que no he trepitjat mai i sentir que no saps a on ets. 

Una altre al sac que ja es pot lligar.

...........................................

...........................................

Making off de la fotografía de Camina que caminaras

Els bandolers del Cabrerés

Si, si,...!!!
com quatre bandolers cavalcant amb els seus cavalls en mig del fred dels boscos dels Cingles i del Cabrerés.

Així és com ens varem sentir el dissabte amb la sortida de BTT. Un fred que per res va espantar les nostres ganes de pedalar per aquest territori tant i tant espectacular. El paissatge ben glaçat li donava un toc de misteri.

 Numerosos racons els que pots trobar per aquestes terres que envolten Sau- Susqueda. Qualsevol arbre, qualsevol pedra, qualsevol paissatge, et fa disfrutar i gaudir del moment, i anar fent quilómetres per molt fred que faci.

 Tavartet

 Els Cingles

 Rupit

Neu

Com sempre, fantàstic i amb ganes de repetir.

....................

Moltes ganes de fang i camins

Desprès d'una setmana de grans entrenaments de running, tenia moltes ganes de trepitjar pols i fang amb la MTB. Tampoc volia grans desnivells. Una bona elecció, ruta 6 de la Plana. Ruta trencacames però ruta molt ciclable. Un total de 41 km en poc més de 2 h. Prou per disfrutar de la sensació de pedalar per camins oberts a la vida, sense fi. Un diumenge per disfruatar del bosc, de les olors de tardor i dels camins plens de fulles caigudes dels arbres.

 Espectacular dia fins que ha deixat de brillar el sol. No tant fred com la resta de la setmana i un ambient molt i molt agradable.

 Moltes pedres de pujada i de baixada.

Setmana de clàssic que ens ha deixat a tots els "culers" en un núvol permenent. No hi ha cap equip del món que ens pugui fer baixar, i per el que es va veure ahir al camp, encara hi estarem molt i molt de temps. Només un petit record per l'equip que l'hi ha tornat a fotre 5 al Madrid. La xuleria a casa, i el saber estar al camp. Només dir l'11 titular que per mi ja és el millor equip de l'história de la pilota. Valdés. Alvés, Piqué, Puyol, Abidal, Busquets, Iniesta, Xavi (pilota d'or ja !!!), Pedro, Villa i Messi ( el déu de la pilota) són un exemple a seguir per molta gent. I no oblidar el mestre de mestres, Guardiola.
VISCA EL BARÇA FOREVER!!!

La millor decisió....

...........tornar a casa.
Amb moltes ganes de sortir, a primera hora del matí semblava que no plouría. Inclús havia glaçat, senyal inequivoca que no hi havía núvols. Voliem una volta per el Lluçanés, no molts kms ja que el fred era viu i no convidava gaire a pedalar, però si una bona sortida. Només entrar a la carretera d'Olost quatre gotes  ja ens han avisat. Un cop a dalt, quatre gotes, per quatre, per quatre, per quatre,.... i així anar-se multiplicant, fins que hem decidit tornar. La baixada per Sant Bartomeu ha estat bastant critica, aigua a fins a dintre les sabates i moll fins la pell.  A més, el fred a adormit els dits de mans i peus.
Ja un cop a casa ha costat recuperar la temperatura, un bon foc i una bona dutxa han ajudat a entrar en calor.

Com és que aquest esport ens agrada tant?......si com a casa no hi ha res.

Tindrem una mica més de sort demà?

Gurb- Paris- Gurb

Avui, en l'entrenament de bicicleta indoor, m'ha vingut al cap l'idea que amb els kms que he sumat avui i amb els que porto aquest 2010 sobre la bicicleta parada, hauria anat a Paris i hauria tornat si els hagués fet a la carretera. Llàstima que només ha estat un pensament i que continuaré suant sota la llum blanca i freda  del garatge i amb l'ordinador endollat al meu devant per entretenir el moment.

CAP PROBLEMA, ÉS EL QUE TOCA !!!!

Dissabte 13/11

Per no perdre el tacte a la roda prima, bona volta per el Moianés. Amb bona companyia i amb ganes de no parar, hagués allargat fins a l'hora de dinar. 

Molta boira!!

Molt de sol!!!!

Amb família!!!

....i a la tarda, fira de muntanya.