
He pujat a Santa Perpetua, una hermita a dalt d'un turó, per un GR que m'he hagut de penjar la bicicleta a l'esquena, ja que era un camí molt estret i dret, totalment inciclable. Ha valgut la pena, primer per les vistes, espectaculars, amb Sant Martí Xic al davant, i espectacular per la baixada fins a la zona esportiva de Gurb. Molt desnivell i molt fang, divertit, divertit.
Sempre em pregunto el per què de construir petites ermites a dalt d'aquests turons.
Fins i tot perdut en el temps. |
El campanar |
Bones vistes en les dos últimes sortides de muntanya. |
És impressionant els diferents recons que envolten casa meva. De tant en tant m'agrada possar-me el vestit d'explorador i trobar nous llocs a on no he estat mai, camins que no he trepitjat mai i sentir que no saps a on ets.
Una altre al sac que ja es pot lligar.
...........................................
...........................................
Making off de la fotografía de Camina que caminaras