Mail

kilsi.04@gmail.com

Per que ho entengui tothom

Els que hem mirat

dimecres, 8 de desembre de 2010

Perdut però al.lucinat.

La setmana passada em va arribar a casa un tríptic de l'ajuntament de Gurb informant de dos senders que comencen i acaben a Gurb. Un és el de Santa Perpetua, l'altre el de Granollers de la Plana. 22 kms i 18 kms aprox. respectivament. He fet amb bicicleta grossa el de Santa Perpetua, el més llarg. Tot i que he començat amb un escalfament fins a dalt a Sant Roc, la sortida s'ha fet molt curta. 33 km amb 2h.
He pujat a Santa Perpetua, una hermita a dalt d'un turó, per un GR que m'he hagut de penjar la bicicleta a l'esquena, ja que era un camí molt estret i dret, totalment inciclable. Ha valgut la pena, primer per les vistes, espectaculars, amb Sant Martí Xic al davant, i espectacular per la baixada fins a la zona esportiva de Gurb. Molt desnivell i molt fang, divertit, divertit.
Sempre em pregunto el per què de construir petites ermites a dalt d'aquests turons.
Fins i tot perdut en el temps.

El campanar


Bones vistes en les dos últimes sortides de muntanya.
És impressionant els diferents recons que envolten casa meva. De tant en tant m'agrada possar-me el vestit d'explorador i trobar nous llocs a on no he estat mai, camins que no he trepitjat mai i sentir que no saps a on ets. 
Una altre al sac que ja es pot lligar.
...........................................
...........................................


Making off de la fotografía de Camina que caminaras

1 comentari:

  1. Bona la foto i evidentment la pujada a Santa Perpètua es escandalosament bonica, no sabia que no la coneixies !!

    ResponElimina