Mail

kilsi.04@gmail.com

Per que ho entengui tothom

Els que hem mirat

dissabte, 30 de juny de 2012

Buscant desnivell cap a la platja

"Seguint el sol per arribar al mar"
Avui, desprès de cinc dies sense pedalar,volia apretar per poder aprofitar el màxim el cap de setmana. Feia un muntanya i mar però una mica diferent d'altres vegades. Volia fer desnivell direcció a la platja.
Començava direcció a Sant Julià de Vilatorta per enllaçar cap el Coll del Buc. Desprès de passar Espinelves començava el port més llarg del dia,que exceptuant algún descans abans d`arribar a Sant Marçal, ha sigut enllaçar diferents ports i convertir-se amb un gran ports fins la baixada de Santa Fe. No he mirat el quilometratge, però s'ha fet bastant llarg i amb alguna rampa del 14%.
La baxada fins a Campins llarguíssima. Molts i molts ciclistes que aprofiten la banda del Vallés per pujar cap el Montseny, d'altres com jo, més afortunats de baixada.
Travesso per Vallgorguina cap al Maresme i ja al final allargant per la NII fins arribar al centenar.


Sant Marçal

El mar Mediterrani

Al final 3:27 h i 101 km. 3328 kcal en un dia molt calurós a la muntanya i més fresquet al mar. Per cert, el desnivell no ha estat cap cosa de l'altre món ,1400mD+

dimecres, 20 de juny de 2012

Guarda-bicicletes

No sé la Laura que hem diria si poses aquest guarda bicicletes al menjador de casa.


;-)

dilluns, 18 de juny de 2012

Vic-Platja d'Aro 2012

El dissabte ens plantavem sis amics a fer la Vic-Platja d'Aro amb bicicleta de carretera, la primera vegada que es feia. No així l'edició amb bicicleta de BTT que era la sisena edició i cada cop amb més nom. Moltíssima gent amb roda grossa i molta menys amb roda prima.

Hem llevo molt d'hora, 5:30 a.m. No volia correr i volia seguir les meves manies abans de sortir a pedalar. Llevar-se, got d'aigua en dejú, tres torrades amb mantega, acompanyat d'un bon café amb llet, més aigua i a vestir-se de curt per sortir. A més, no vull començar a pedalar fins després d'una hora d'haver esmorzat.
Les primeres llums del dia adverteixen el gran dia que ens espera. Fa fresca, però soportable.Els carrers totalment deserts, només algú que torna de festa, cosa que ja no va amb mi !!!!quina mandra.
Quan arribo al lloc de la sortida moltíssima gent amb la BTT per la ruta de muntanya i poca per la carretera. Cues per aconseguir el maillot de regal i firmar la sortida. És l'únic punt dèbil de l'organització. Massa gent per recollir el maillot abans de les 7, hora de la sortida, cosa que fa retardar la sortida fins quasi les 8. No soporto la inpuntualitat, però que hi ferem. Potser el millor seria poder recollir i firmar també el dia abans en algun altre lloc.
Abans de la sortida ens fem un parell de fotografíes els sis amics i ja preparats per la sortida el sol va apretant i cada cop escalfa més.
Els primers quilómetres són neutralitzats fins al trencant de Sant Julià. Allà, molta gent ja s'ha escapat per devant del cotxe que ens porta. Quan comencem Romagats, molts ja l'han acabat i baixen cap a la Fullaca.Nosaltres el pujem a mil per hora i dintre meu vaig pensant que a aquest ritme no no va amb mi. Però no afluixo, m'enganxo amb gent de Tona i ens plantem a Collsesplanes, aqui agafo el meu ritme i dossifico les meves forces per no cremar-me més, vaig adelantant gent  amb el meu ritme, i quan arribo a l'avituallament de Sant Hilari ja sorto amb els que van al davant, just darrera de la moto dels mossos.

La baixada fins Anglés per les Mines d'Osor és espectacular, mai m'havia passat en una baixada anar tota l'estona amb les pulsacions a dalt de tot. Aqui ja la mitjana de Km/h va pujant i el ritme fins a Salt no afluixa en cap moment. A Salt ens agrupem molta més gent per poder travessar Girona sense cap problema. Just travessar la ciutat una altre vegada a tope. La gent va amb el ganivet a la boca.
Al final arribo a Platja d'Aro amb un altre noi del UCCampdevànol. Arribem dels primers, amb molta força fins al final, cosa que em fa estar molt i molt satisfet.
Acabava d'arribar a Platja d'Aro amb 4:15 min.. La Laura, la Sílvia i en Marc ja m'esperen allà.

Al final 135 km amb 4:15h i 4444 kcal gastades. Dutxa, dinar tots junts i tornar cap a Gurb amb la feina ben feta.

diumenge, 10 de juny de 2012

Etapa reina

Sensacional recorregut el d'avui amb un puja i baixa constant.
Sortia d'hora al matí per poder allargar al màxim i no haver d'estar pendent del rellotge perque es fés molt tard. Feia molts dies que em voltava pel cap anar a fer la Costa del Montseny i avui al matí posava direcció cap a Collformic, però al arribar a Seva he decidit fer-la al revès per poder pujar al Turó de l'Home. Pensava que d'aquesta manera no seria tant dura però s'ha quedat només amb un pensament. Terrible, desprès de molts quilòmetres, la pujada del poble del Montseny fins a dalt de Collfomic.
La pujada del Turó molts metres dret sobre la bicicleta amb tota la força de les cames  i anar fent, encara la recordava des de l'última vegada que hi vaig pujar.
Molt content per no haver fet servir tot el dessarollo que porto a la bici.
També molt content d`haver estat 4h i mitja pedalant sense parar, només a dalt del Turó per tirar un parell de fotografíes i cap avall. La baixada molt dura per culpa de l'esfalt que no hi ha.
Avui em sembla que gastat tot un joc de pastilles de fre.
Són d'aquelles sortides que quan arribes a casa tens la sensació d'haver fet una bona feina.


En el que va d'any dec haver passat unes 20 vegades per Viladrau, sense cap mena de dubte és el poble que més vegades m'ha vist a passar. Un parell de fotografíes per un petit homenatge.


 Com sempre, i com qualsevol època de l'any el Montseny està preciós.

 Primeres rampes del Turó de l'Home. Destacar el mal temps de la part més alta del Turó.

 Pujant cap a Collformic una petita marieta m`ha animat a no decaure. Durant bona part de la pujada ha anat sobre meu.
 Per possar el punt i final a la sortida d'avui, un bon dinar de ciclista

Al final han estat 4:40 min. per fer 120 km i 2300 mD+. Tornarà a passar temps per tornar a pujar fins als 1712 mtr. del Turó

diumenge, 3 de juny de 2012

Mig miler

Sis mesos, entre moltes altres coses, han servit per fer més de 500 kms a peu. No està gens malament per algú que li agrada molt més pedalar que correr.
El que va començar com a sessions obligades un cop per setmana per poder baixar una mica de pes per ser més lleuger sobre la bicicleta, ara s`ha convertit en entrenaments molt disfrutats. Repassant els numeros del Polar he vist que en 6 mesos he corregut molt més que en altres anys sancer.
Aconsegueixes que el cap disfruti amb el patiment d'entrenar i que les cames corrin soles, sense haver d'enviar cap impúls mental, només deixar que es moguin per si soles, esquivant pedres i forats sense cap mena d'esforç. Notes com l'herba molla dels estrets camins van mullant les cames, com canvien els paissatges en les diferents estacions de l'any, i com aquest dies en prou feines queden dos llengües de terra cobertes per males herbes que fan que no puguis deixar una linia per canviar cap un altre. La pluja ha fet creixer males herbes i flors, esperant la calor que ferà que les assequin i morin com qui res.Ortigues que piquen i et deixen les cames plenes de butllofes. Camins, quilòmetres, desnivell, ...això és el que es correr per Gurb.
Avui, no ha estat un entreno més, en les sessions de running no hi ha "un entreno més". Cada sortida és diferent, no sempre és el mateix.
Avui 80 min a 154 ppm. Res a veure amb el divendres, menys mal.
Kim.