Atac a Bellmunt.

No fa gaires dies algú  em va dir que la pujada a Bellmunt és la més dura de la comarca. Aquesta afirmació tant rotunda em va deixar intranquil ja que jo l'havia pujat a peu i amb cotxe, mai amb bicicleta i des del dia que em van dir que era la pujada més dura que es podia fer per el territori Osonenc, que la tenia al cap per fer-la.
Avui ha estat un atac ràpid, tres quarts d'aproximació, mitja hora curta d'escalada i tornada al camp base de Gurb. Objectiu assolit.

Sembla un dels ports mítics del Tour

Sort que no hi he pujat per les vistes !!!!

Baixada molt perillosa per la pluja i les curves d'Scalextric.

Personalment és una pujada molt dura però molt ciclable. Si que és veritat que és de les pujades dures d'Osona però............... amb un atac així no es fa tant dur.

Ahir canvi de plans. Estic condemnat a entrenar sol. Havia quedat amb en Jaume i la seva colla per fer una pedalada a la zona del Cabrarés amb MTB. No quedo mai amb ningú i menys quan no tinc mai hora  de sortida.

Problema,.... una gastroenteritis de la meva petitona. Tornant d'urgències una hora de running per no passar el dissabte en blanc. Una altre setmana serà però hi ha tres persones que passen per sobre totes les coses del món, cap problema, l'únic que vull ara és que es millori totalment perquè ho está passant malament.

Els numeros d'avui 2:16:53 a 140 ppm i 1841 kcal.

L'abril ha acabat amb  més volum d'entrenament Fantàstic.

Salut i mai més ben dit!!!!!!

Feliç dia de la mare, mama !!!

Fa temps em vas enviar un correu explicant que és una mama. Això per mi i per la Sílvia és una petita mostra del que fa una mama com tu.
La Sílvia et diu:- Felicitats mama. I jo et dic:- Gràcies Laura.


"Algú va preguntar a un nen: "Qui és la teva mare?". I ell va respondre:

La meva mare és la que porta a la seva bossa un mocador amb els meus mocs, un paquet de tovalloletes, un xumet i un bolquer d'emergència.
La Mare és aquest coet tan ràpid que va per casa disparat i que està a tot arreu a l'hora.
La Mare és la malabarista que posa rentadores amb l'abric posat mentre amb l'altre li obre la porta al gat, aguantant el correu amb la barbeta i apartant-me de la galleda de les escombraries amb el peu. També és aquell mag que pot fer desaparèixer les llàgrimes amb un petó".
"La Mare és la forçuda capaç d'agafar amb un sol braç els meus 15 quilos mentre, amb l'altre, empeny el carro de la compra.
La Mare és la campiona d'atletisme capaç d'arribar en dècimes de segon de zero a cent per evitar que em "descalabri" per les escales.
És l'heroïna que venç sempre els meus malsons amb una carícia.
La Mare és la noia amb el cabell de dos colors que diu que, quan tingui un foradet, anirà a la pelu.
 La Mare és la conta-contes que llegeix i inventa les històries més divertides només per mi.
 És la xef capaç de fer-me un sopar boníssim amb dues cosetes que quedaven a la nevera per què se li ha oblidat anar a comprar, encara que ella després es quedi sense menjar.
La Mare és la noia amb bigoti i trenetes als pèls de les cames que jura que quan tingui un foradet, només un altre, es depila".
"La Mare és el metge que sap, només mirant-me, si tinc febre, quanta, i el què ha de fer per que baixi.
 És l'economista capaç de posar-se la roba de fa cent anys per tal que jo vagi ben guapo.
La Mare és la cantant que totes les nits entona la melodia més dolça mentre m'acotxa una estona.
És la pallassa que fa que em trenqui de riure amb només moure la cara.
És la sonàmbula que pot aixecar-se dormida a les quatre de la matinada, mirar si m'he fet pipí, canviar els llençols, donar-me xarop per a la tos i una mica d'aigua, i tot, a les fosques i sense despertar-se"."
"La veus? La meva mare és aquella, la més maca, la que somriu". "

Anaconda estomacal

Quins nervis !
Cada cop que sento la paraula Barça l'anaconda fa unes pessigolles a l'estomac que ja tinc ganes que comenci.
Per treure aquest estat d'ànims he decidit castigar el cos amb una sortida de muntanya a tope, poc temps però intensa. Realment ha funcionat i he disfrutat. Això d'anar amb bici cada vegada m'agrada més. Podia haver allargat més però 1:30 entre setmana i amb aquest sol està prou bé.

Amb el mallot de l'equip Trek- VW i amb ganes de no parar els numeros són 1:28:00, ppm 143 i 1286 kcal. Demà hem sembla que descansaré.

Salutacions Alemania.

VW Verdier

Potser serà el nostre futur cargol. La tope de gama només val........120000 €. Té elements molt ben trobats i que s`ha pensat molt amb el medi ambient. De moment amb l'enllaç ens conformem.

Racords a Austràlia. De moment.

Fins a Sant Roc

Després de l'entrenament indoor d'ahir avui he aprofitat per fer un pim pam corrent. Feia dos setmanes que no feia la meva particular cursa a peu i les articulacions ho han notat. Hem fa falta agafar  més lleugeresa per correr ja que hem noto el cos pesat cosa que en la bici, la força en part compensa el pes, sense passar-se. Però temps al temps que tot arribarà  ja que  un kilo de més o un kilo de menys es nota.
Pujada fins a Sant Roc, hermita coneguda del territori, fins a sota ben bé la pujada forta de la Creu i una volta per pla per acabar de fer la hora. Destacar com han anat arreglant el camí de Sant Andreu a Sant Roc. Inclús han reinventat una font que per dies de més calor serà fantàstica. Font d'en Puig.

Dilluns 1:12 a 121 ppm i 815 kcal. 53 km de rodillo.

Avui 1:01:00 i 154 ppm i 854 kcal. 11,8 km.Running.

VW

6ª Trobada de VW a Sant Pere Pescador, qui si apunta???De passada Campionat del món de Windsurf. 13 i 14 Juny.