Mail

kilsi.04@gmail.com

Per que ho entengui tothom

Els que hem mirat

diumenge, 2 de maig de 2010

Feliç dia de la mare, mama !!!

Fa temps em vas enviar un correu explicant que és una mama. Això per mi i per la Sílvia és una petita mostra del que fa una mama com tu.
La Sílvia et diu:- Felicitats mama. I jo et dic:- Gràcies Laura.


"Algú va preguntar a un nen: "Qui és la teva mare?". I ell va respondre:

La meva mare és la que porta a la seva bossa un mocador amb els meus mocs, un paquet de tovalloletes, un xumet i un bolquer d'emergència.
La Mare és aquest coet tan ràpid que va per casa disparat i que està a tot arreu a l'hora.
La Mare és la malabarista que posa rentadores amb l'abric posat mentre amb l'altre li obre la porta al gat, aguantant el correu amb la barbeta i apartant-me de la galleda de les escombraries amb el peu. També és aquell mag que pot fer desaparèixer les llàgrimes amb un petó".
"La Mare és la forçuda capaç d'agafar amb un sol braç els meus 15 quilos mentre, amb l'altre, empeny el carro de la compra.
La Mare és la campiona d'atletisme capaç d'arribar en dècimes de segon de zero a cent per evitar que em "descalabri" per les escales.
És l'heroïna que venç sempre els meus malsons amb una carícia.
La Mare és la noia amb el cabell de dos colors que diu que, quan tingui un foradet, anirà a la pelu.
 La Mare és la conta-contes que llegeix i inventa les històries més divertides només per mi.
 És la xef capaç de fer-me un sopar boníssim amb dues cosetes que quedaven a la nevera per què se li ha oblidat anar a comprar, encara que ella després es quedi sense menjar.
La Mare és la noia amb bigoti i trenetes als pèls de les cames que jura que quan tingui un foradet, només un altre, es depila".
"La Mare és el metge que sap, només mirant-me, si tinc febre, quanta, i el què ha de fer per que baixi.
 És l'economista capaç de posar-se la roba de fa cent anys per tal que jo vagi ben guapo.
La Mare és la cantant que totes les nits entona la melodia més dolça mentre m'acotxa una estona.
És la pallassa que fa que em trenqui de riure amb només moure la cara.
És la sonàmbula que pot aixecar-se dormida a les quatre de la matinada, mirar si m'he fet pipí, canviar els llençols, donar-me xarop per a la tos i una mica d'aigua, i tot, a les fosques i sense despertar-se"."
"La veus? La meva mare és aquella, la més maca, la que somriu".
 "

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada