S'acaba el 2013 comença el 2014

Ja acabat l'any 2013 i donar la benvinguda al 2014 faig un petit resum del que ha estat aquest any ciclisticament parlant. No he fet moltes marxes, però sí que han estat molt selectives. Marxes que feia temps que volia fer, d'altres Marxes repetides, i Marxes de nova creació. Les he disfrutat molt cada una d'elles. Totes elles sorprés del resultats aconseguits i sempre amb la sensació d'haver fet les coses ben fetes. He pogut conèixer fins a on podia arribar per el meu nivell,  i suposo que amb l'experiència d'aquest any ferà que la preparació per el próxim any sigui millor.

Com l'any passat, el repte més gran era tornar a fer la BCN-AND. Segon any consecutiu que la feia i segon any que l'acabava amb 45 minuts  menys que l'edició del 2012. Genial sentir-se bé i disfrutar d'un gran ambient de ciclisme. Aqui vaig patir la part més terrible de tota la temporada, la pujada a Ordino. Una petita espina clavada que de ben segur tindré l'oportunitat d'arreglar.

Una Marxa que em va sorprendre positivament va ser la Marxa Jufré. Suposo que el conèixer tant bé el recorregut i trobar molta gent coneguda, va ajudar  que fós una gran experiència. Aquesta si que la repetiré.

Al final vaig decidir fer Ramences. La Marxa més famosa en el calendari català. És d'aquelles que suposo que s'ha de fer. No crec que repetexi. També un territori molt conegut, sense res de nou. Només la sensació de pedalar al costat de tanta gent, i veure que hi ha gent molt professional.

La que em va deixar amb la mel als llavis va ser Els Ports del Maresme. Sí que es va fer. Arribava molt bé per ser que es feia tant aviat en el calendari. Però una nevada pocs díes abans de la cursa deixava el recorregut molt poc exigent, ja que no podiem fer les rampes més dures del Montseny. Espero poder-hi tornar per disfrutar una vegada més del  Montseny. És un orgull saber que equips profesionals com el Katusha, aquests dies estan disfrutant del nostre territori i de les que per molts són les nostres carreteres de batalla diàries.

He pogut comprovar que en la majoria de Marxes cicloturistes que he fet,  m'ha faltat tenir una mica més de fons. Tocarà fer sortides més llargues i no tant explosives. Ja tinc algunes curses marcades en vermell per el 2014. Algunes semblen molt interessants.

He canviat coses en la preparació d'aquest 2014 respecte l'any passat. Sempre pensant en millorar. He introduit més exercicis de força en aquesta epoca de l'any, amb més hores de gimnàs i més sortides a correr per la muntanya. I sobretot amb moltes ganes de continuar fent esport, que al final és el que més m'agrada.

FELIÇ ANY NOU A TOTHOM

A 7 dies de l'Etape

Recupero el blog desprès de molts mesos de no fer res. Amb l'entreno d'avui he pensat que estaria bé fer el compte enrera dels dies que falten per l'Etape Bcn-And. Aquest any no hi ha hagut dia que no hi hagi pensat, potser perquè ja el conec o potser perquè li tinc molt respecte.Qui vulgui veure el recorregut que apreti aquí. Val a dir que a casa ens ho hem agafat com una festa de la bicicleta, i així poder tenir un cap de setmana diferent a Andorra.
Potser no és gran cosa al veure per aquest món els reptes que intenta fer la gent...que si Ironmans, que si 120 km pel mig de muntanyes amb grans desnivells, coses que per mi em són impensables, ja que per mi aquesta Marxa ja suposa un gran esforç. L'esport no és la meva vida, si que forma part d'ella i sí que quan no entreno puc estar de més mal humor amb els que m'envolten.
En fi,... costa, i els que us hi trobeu ho sabeu, familia, feina, bicicleta,.. vaja, el dia dia i encara amb la sort de tenir la familia que tinc, i la Laura que m'enten i m'acompanya amb tot el que faig. I que com jo hi disfruten.
A 7 dies de l'Etape, les ganes són moltes, les sensacions no són del tot dolentes i com sempre en aquests casos tens el dubte de no haver pogut fer tots els quilòmetres necessaris. Si que són més que l'any passat (7000 +o-) i amb molta més qualitat, però sempre sembla que arribis curt de quilòmetres. Tinc ganes de disfutar cada metre i cada segon.
Per cert. Gran l'organització per convidar els que l'any passat vam acabar amb les condicions que ens vam trobar.
Avui ha estat un dia de tres voltes circulars per un circuit de 30 km a prop de casa, fent de Sant Julia de Vilatorta el seu punt de pas en les tres voltes.Basicament no m'he separat gaire de casa perque marcaven molt mal temps, cosa que si que a estones m'he mullat He intentat mantenir un ritme alt, i sorprés amb les pulsacions tant baixes.

Al final un bon dia amb 110 km, 1500 mD+ i a 29 km/h de mitjana. Bé!!!!

Buscant desnivell

Feia temps que tenia ganes de tencar tota la volta a la Salut. Per diferents motius no aconseguia tencar el cercle. Doncs avui allargant una mica per la zona d'Olot he aconseguir enllaçar Conandreu i Bracons. Aquest últim m'han faltat pinyons. Bona mitjana fins a Olot (30 kms/h). Al començar Bracons ha baixat en picat encara que després s'ha tornat arreglar amb una mitjana més que digne.  

 Al final fent amics i tot 

Per mi és la millor epoca de l'any per pedalar. Està tot preciós

Al final més de 4h 1800 de D+ i 120 kms. 

Passió per les dues rodes

L'altre dia amb un meu amic li deia:- Sense futbol es pot viure, sense ciclisme no!!! 

I em vaig quedar tant ample. I és que aquest esport té un magnetisme que t'atrapa. Els que ens provoca aquesta passió som uns afortunats. És una filosofía de vida i t'ajuda en moltes coses del dia a dia. El defensem davant de gent que el critica, de gent que ens parla de dooping, de gent ignorant, de gent que en mal parla per sentir-se més satisfet de la vida que té. Pobre desgràciat, i no parlo de ningú particular, però de gent així n'hi ha, i jo penso....

-QUINA SORT QUE TINC DE SER CICLISTA!!!!

*************************

Gran video de la París-Roubaix. L'altre cara dels herois.

Salut!!!

Seguint

Molts dies sense actualitzar el blog. Molts dies sense explicar res. Molts dies sense explicar coses del meravellós món de la bicicleta. Molts dies per...

El temps marca el dia a dia, i de normal 24h es fan curtes.

Porto un any amb entrenaments molt ben planificats. Tot el que m'envolta em respecta i res fa que es compliquin les setmanes. Ningú em diu per on haig de passar, ningú em marca el ritme i ningú cronomètre el temps que passo sol entrenant. Sento l'amor dels de casa, cosa que em fa seguir per millorar i sentir-me bé fisicament i mentalment. Sembla com si aquest díes les coses flotessin al meu voltant i jo les anés perseguint.

Vaig poder participar a la Marxa dels Ports del Maresme. Significava molt per mi, ja que forma part de la meva vida. Podriem dir que és la meva altre terra. Pedalar pel costat del mar i poder pujar al Montseny va ser espectacular. La gent anava molt ràpida , vaig poder aguantar bé el ritme i vaig acabar amb molt bones sensacions.

Sortida a Arenys de Munt

Per fi vaig poder anar a Montserrat amb dues rodes. Tret de la part de la Nacional de Manresa a Monistrol (amb un túnel molt perillós), la resta perfecta.

I el dia a dia entrenant m'ho passo molt bé. Amb dies de pluja, fred, neu i sobretot molt vent, no m'han espantat cap dia i han fet que continués amb moltes ganes. De llarg és la temporada que més quilòmetres he fet i la majoria d'ells tot sol, però amb el cap ple de bons pensaments.

******************************

US ESTIMO!!!

ESPECTACULAR

Hi ha gent icreïble en aquest món, i gent molt inconscient !!!!

#TDF100

Pel bon camí.

17/02/13
Sortida d'aquelles que et deixen un gran gust de boca. És la més exigent del 2013 i amb molt bones sensacions.
Avui volia provar-me per si m'apunto o no a la Marxa dels Ports del Maresme. Amb tothom qui he parlat diu que és molt dura i que és massa d'hora. Però jo ni cas. Avui he quedat convençut que sí. A més ja ve de l'any passat que no la vaig poder fer i em fa molta il·lusió pel significat que té el Maresme per mi.
A la sortida d'avui només m'ha faltat Collsuspina, ja que venia de Collsesplanes i Collformic, però per culpa del rellotge Collsuspina fins a la meitat.
Molt pocs cotxes i molt poques bicicletes, carreteres com m'agraden, molt solitàries i tranquil·les.
Doncs, 108 km al màxim amb 4 h. i 1850 mD+. Les pulsacions disparades a tope per culpa de la sessió indoor d'ahir, 145 ppm.
Setmana rodona.

DON'T STOP THE PARTY !!!

D.M.LL.C.C

Ànims i a lluitar com mai a tots els afectats !!!!

Keep calm

Aquesta setmana hem aprés un parell de paraules noves amb anglés. Doncs amb molta calma anem suman hores sobre la bicicleta amb un hivern molt extrany, bé de fet encara no estem a l'hivern. Avui si que un temps totalment de tardor. Menys roba, molt més còmode. 

La setmana passada unes anàl·lisis confirmaven que havia passat un petit procés viral, cosa que m'havia fet estar intraquil uns quants dies. Avui ja amb el cos molt més recuperat i amb molt millors sensacions.

Aquest si que no ha perdut detall de la mitja marató de Vic

Al final he acabat amb 81 km, 2:55h i 1000 mD+.

************************

Mentrés estic escrivint aquestes linies m'entero de la mort de Iñaki Lejarreta. Una altre gran tragédia en el món de les dues rodes. Mare meva. Quan sents notícies d'aquestes s'encongeix el cor i un escalfred recorrer tot el cos. Ens deixa un dels millors ciclistes de muntanya d'aquest país. Molts ànims a tota la família des d'aquest humil bloc. 

DEC IÑAKI

#somescola (en català)

Sembla mentida que en ple S.XXI s'estigui discutint si l'escola ha de ser en català o castella. Diria que el problema no és aquest.
Com a marit de mestre que sóc diria que mai s'ha queixat de l'idioma que es parla dins de l'aula. Podria fer una llista molt llarga dels problemes que hi ha: Les moltes hores que dedica dins i fora de l'escola, els caps de setmana preparant les classes, pares que pensen que els fills s'eduquen a l'escola i no a casa, i sobretot el menyspreu que hi ha en segons quins sectors de la societat cap a la figura del mestre. I sense parlar del mal que estan fent les retallades per culpa d'aquesta maleïda crisis. Tot això i moltes coses més és el que hi ha, i  una vegada més els polítics demostren que caminen per una altre banda que no és la nostra. S'hauria de treballar per un ensenyament de qualitat, per poder assolir uns objectius excel.lents i sobtretot treballar per tenir el millor equip de mestres.

Com pot ser doncs que s'estigui discutin això.

ÀNIMS A TOTS ELS PROFESSORS QUE LLUITEN CADA DIA PER L'EDUCACIÓ EN CATALÀ DELS NOSTRES FILLS.
(Aunque he estudido toda mi vida en catalan, podria escribirlo en castellano pero defiendo mi lengua que es nuestro gran patrimonio.)

***********

Desprès de parlar de política, una mica de bicicleta.

 47 kms, 1:35h, 1200 kcal i 135 Ppm

Pujar i baixar

Avui dimarts, ha estat un pujar i baixar. Tenia moltes ganes d'anar a veure neu, encara que m'esperava que estigués tot molt més blanc. He pujat a Collformic, cosa portava pendent des del diumenge. He agafat el ritme dels últims dies. Carretera deserta durant tota la pujada, ni cotxes, ni motos, ni bicis. Només un senyor gran que ens creuem gairebé cada dia per la zona de Seva. Porta un maillot del US Postal d'hivern que a l'estiu també portava. Em fa gràcia, perquè dels habituals de la zona és l'únic que continuo veient.

Porto dies amb un pedalar molt desagraït, ja que em costa molt, i sortir és una obligació. L'únic que em fa ser possitiu és que penso que de cara un futur aquests entrenaments serviran de molt.

Els numeros han estat 36 kms amb 1:30h, 1129 kcal i 135 Ppm.

#aentrenar

Ja fa dies que faig servir aquesta etiqueta en el twitter. #aentrenar
De mica en mica vaig sumant més hores i més qualitat en els entrenaments, tot i que l'hivern acaba de començar. Serà llarg i dur però el cos de mica en mica s'adapta a cada estació de l'any, i ja és sap que no tot l'any pot ser primavera. A més, aquí Vic hi ha nou mesos d'hivern i tres d'infern. Els contrastos climàtics són molt grans i per això toca adaptar-se el més rápid possible. El fred endureix el cos, i ben abrigat tampoc és tant dur.
Avui sortida curta però amb millors sensacions que els últims dies. L'obsessió per el cor no ha estat tant fort, ja que avui ja ha estat una cosa més normal, 126 Ppm .

Fins i tot pujant un dels ports del dia tenia calor i m'he tret el gorro

Sensació de fred per la banda del Montseny

Desprès amb en Marc i la Sílvia ens hem arribat fins a veure el Ciclocros de Vic, prova puntuable per la copa Catalana. He tingut la sensació que cada cop hi ha gent més preparada en aquesta diciplina més propia d'altres països europeus.

Els numeros d'avui han estat, 2h clavades i 55 kms. 1248 kcal. BÉ

Tres punxades

Els dissabtes acostumo anar a correr, però com que demà tindré poc temps, decideixo sortir a sumar temps amb bicicleta. Porto  10 min. pedalant i noto que la roda del darrera no gira bé. Em paro, i... el primer del dia. Em poso els guants de mecànic, i ho arreglo. Torno cap a casa per portar una camara de recanvi i continuar tranquil.lament 

SORT!!!

Les sensacions, les dels últims dies, amb una diferència, buscant més desnivell i barallant-me amb el Polar per no disparar les pulsacions. 

Baixant de Collsesplanes, ... segona punxada, però aquesta vegada al davant i amb un bon pet. Aqui la coberta s'ha foradat una mica i al posar la camara nova ha fet una mica de bony. He continuat amb molta precaució, però al final arribant a Vic, tercera punxada, amb molt de soroll. 

El dia d'avui ha semblat una classe pràctica de com canviar i reparar punxades. M'ho he prés amb filosofía i no he tingut més remei que anar a veure en Jaume de Bici Equip per tornar a omplir el rebost de material per punxades.

Al final 3 hores clavades, 80 kms, 1150 mD+ i 2235 kcal. 

Més del que pensava

Quan acabes  d'entrenar i et dones compte que has fet molt més del que et pensaves, et sents molt i molt bé.  Això és el que m'ha passat avui. Sortia sense rumb fix, desprogramat totalment. Es tracta de sortir per sensacions, i la veritat és que han estat dolentes tota la sortida, només compensa haver fet més del que m'esperava.

47 km, 1:37 h, 530 mD+ , 1254 kcal. i 136 ppm

No entenc perquè les ppm es disparen amb tanta facilitat. És el dia que més kms he pogut fer amb els entrenaments de migdia. BÉ.

Viladrau

És una ruta de roda prima típica de migdia. Són 46 kms i una mica més de 1:30 h.
Els diferents paissatges que hi ha fins l'encrauament de Santa Fe del Montseny són espectaculars. Amb el que va d'any 2012 hi he pujat infinitat de vegades, 50, 60, no sé, hauria de repassar apunts. M'encanta!!!
He vist canviar el terreny a totes les epoques de l'any. Des de la neu de l'hivern, la greu sequera de la Riera Major a l'estiu, i com desepareix la carretera sota les fulles a la tardor, ara tornem a l'hivern per veure que més falta per veure. Les postals a any tancat són moltes i no sé amb quina em quedaria.

TOTES M'AGRADEN!!!!!

Avui una altre vegada cap a Viladrau.

Comencem el 2013

Diumenge primera sortida de bicicleta amb roda prima ja pensant amb el próxim any. Després d'un mes sense tocar la bicicleta i només correr, les sensacions no han estat les millors. Mal de cames, molt fred, pulsacions altes, mitjana de Km/h que feia temps que no veia,..... total, un dia molt gris. No em vull obsessionar amb aquestes primeres sortides de contacte amb l'hivern i el fred. Cada any és el mateix. Ara de moment l'únic que vull és sumar, ja arribarà el temps d'apretar.

Una ruta ideal per aquests dies així és una part molt plana, una part de pujada constant però suau i una part de carretera trencacames. Amb aquesta idea sortia direcció Roda,cap a St Martí Sescorts, Manlleu, la pujada era la Trona, un port molt diferenciat amb dues parts, i la carretera trencacames era de Sant Boi fins a Sant Bartomeu. Amb això donava l'entrenament per acabat.

Al final 2:35 min. per fer 68 km. i 924 mD+. Go Go Go !!!!

Plou...

Semblava que avui seria el quart diumenge de tot el 2012 que no podria sortir a entrenar. A primera hora plovia bastant, cosa que en cap moment no m'ha fet replantejar-me la sortida d'avui a peu.
I sort que no he fet !!!
Sortia vestit de runner sota la pluja  amb ganes de correr. Sensacions fantàstiques amb l'aigua anar mollant tot el cos. Camins enfangats feien que a cada passa disfrutés més del moment. La pujada a la Creu  agafant-me als arbres i a les roques per no fer cap passa endarrera. Un cop a dalt sense parar, vista ràpida a la Plana, i cap a vall. I la baixada més ràpida que mai. Deixant lliscar els peus i esquivant les pedres del camí per no tenir cap contratemps.
Arribant a casa amb un sol i una calor espectacular. 1 h i 30 minuts de bon "entreno" i amb ganes de continuar.

QUANT DE TEMPS FEIA QUE NO DISFRUTAVA TANT CORRENT !!!

Hivernant

Segona setmana molt tranquila pel que fa els entrenaments. De mica en mica deixant de banda la bicicleta i començant a correr. 

Avui sortida de relax amb roda prima, amb molt bones sensacions i amb molta força, la llàstima és que l'hivern s'acosta i en aquesta epoca és molt difícil trobar motivacions per entrenar de manera regular. Serà qüestio de correr més i no pedalar tant durant una temporadeta.

Avui ruta per la banda de Espinelves- Viladrau. 2:15 h per 65 kms i 870 mD+.

L'Etape Bcn-And

Podria explicar que va ser molt dur, que va ser terrible, que la pluja, que la neu... és a dir, nomès coses negatives, i tot hi portar al límit el cos humà, va ser una experiència fantàstica.
I és veritat tot el patiment que hi va haver. El cap en molts moments deia prou, però el cos anava fent. Era qüestió d'apartar el cap del físic, i tots els impulsos negatius, transformar-los amb positius.

Sortiem puntualment del Velodrom d'Horta la meitat dels inscrits, amb un clima que enganyava totalment. Per moments estavem tots il.lusionats perque la pluja no empiaria ... de moment.

Baixant del Tibidabo comença a ploura, i a Sant Cugat ja queia tota tota la tempesta que m'acompanyaria la resta de la cursa. Les rieres desbordades, les carreteres plenes de fang, una forta pudor de les clavagueres, rotondes molt i molt perilloses, ... però de mica en mica el cos s'anava adaptant a la situació. Aprofito un grup d'uns 30 corredors i d'allà no em moc fins arribar a Manresa. En el primer avituallament, el grup es trenca i sense parar aprofito a enganxar-me en un grup molt més petit. Allà veig l'Albert, i entre ell i jo anem tirant del grup, fins que ens en cansem i decidim deixar-los per fer camí ell i jo junts. O treballa tothom o adèu !!!

Arribem a Solsona, a on aqui si que agafo menjar i beura sense perdre gaire temps per por d'agafar fred i continuo per afrontar el primer gran port i marcat amb vermell al mapa, SERRASECA. Aqui em quedo sol, en cap moment em passa pel cap seguir a la gent que porta una marxa més que jo i agafo al meu ritme. Aqui començava per mi la part més dura de la cursa. Uns 80 kms tots sol, sense ningú al davant i ningú al darrera. La baixada del port amb tota la pluja i el fred fan que el cap comenci a pensar en negatiu, i la carretera que va fins a la Seu ja tenia la retirada a la ment. El fred comença a fer mal i la circulació és molt perillosa. Arribar com pugui i plegar. DURÍSSIM.

La gran sort,... tornar a trobar a l'Albert. Un per l'altre ens animem i decidim continuar, per acabar ni que sigui a peu.
Fins Andorra la Vella ens anem donant relleus i anem a un molt bon ritme. Havent passat Andorra, desprès de 215 kms, ell agafa el seu ritme i jo em quedo sol per darrera. Ara ja total, com el tram fins a la Seu, és una lluita tot sol, amb l'única diferència que quan posi el peu a terra serà per cridar VICTORIA.
Em passo tota la pujada d'Arcalis, descontant minuts, -1h, -50 min., -40 min., i desprès de 230 kms. el més curiós de tot, és que els últims quatre kms els més disfrutats. Avanço algún que altre ciclista i només sento que em diuen coses negatives, jo només puc dir alguna paraula d'ànim.
Al final,en mig de la neu i el fred, HE ACABAT. Al.lucinat de com arribava la gent amb principi d'hipotèrmia, sense poder caminar i tremolant. Aqui començo a adonar-me de com ha estat de dur.
Ja lluny queda Barcelona, i la frase que  algú diu molt al principi i  que en molts moments donaria voltes al meu cap:
"- Que Déu ens agafi confesats-"
Destacar la gran organització, l'assistencia que donava Mavic (que per sort no vaig fer servir) i com en tot moment oferíent gels, menjars i begudes des dels cotxes de l'organització.

I SOBRETOT, UNA VEGADA MÉS DONAR LES GRÀCIES A LA LAURA, LA SÍLVIA I EN MARC, SENSE ELLS AIXÒ DE LA BICICLETA SERIA IMPOSSIBE!!!!! ÚS ESTIMO!!!!

Els numeros espectaculars: 234 kms.(no sé per que, 10 més que el de l'organització), 9h58min., 4600 mD+,i atenció, ... quasi 9500 kcal. cremades, UFF !! Això és el que diu el meu Polar.