Temporada de tardor, és l'epoca de l'any que més gent utilitzem el bosc. Avui amb la banda sonora d'U2, escoltant War ( Guerra) sentia trets massa a prop meu. No anaven per mi sinó per les pobres perdius, és la vegada que més caçadors he vist.
També bolataires, i fins i tot ciclistes- bolataires. Els catalans som un poble tocat per el bolet, tothom en sap i tothom és bo per anar el bosc i collir qualsevol exemplar d'aquest fongs.
Un dia molt i molt gris, a on les fotografíes no han volgut ni sortir amb color, destacava el taronja del paravent en mig de la boira. Pensava que agafant una mica d'altura aconseguiria deixar a sota la boira més tipica de la Plana de Vic, però no ha estat així, gris, gris, gris.
Fent camí. al final 46 km. per posar a punt el motor que el 2011, ja pensant en el 2011 a on haurem d'afinar una mica més. En tot moment deixant les pulsacions molt baixes per no forçar gens el cos. A ritme de passeig i amb dejú durant les dues hores i mitja que he pedalat.
Impressionant la casa que he descobert avui, són precioses aquestes cases de pedra. Can Dalmau.
Serà un hivern molt i molt llarg, però de moment els rodillos aparcats i encara molta roba per poder anar posant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada