L'esquiador perfecte, per mi, és clar

Avui m'he assebentat que un dels meus grans ídols plega. Amb 37 anys ja li toca desprès d'haver fet tot el que ha fet. Hermann Maier no és ciclista però sempre ha estat lligat a les dues rodes. Tothom coneix l'entrenament que va seguir després d'un greu accident que va tenir quan anava amb moto. La bicicleta va tenir una part important perque "Herminator" no perdés la cama. Va arribar a correr un próleg del Tour de França quedant a dos minuts del pitjor temps. Parlant de professionals està prou bé.

En la seva professsió ho havia guanyat tot, sortin del no res i rebutjat en principi per els entrenadors de la Copa del Món de l'equip autríac. Treballant de paleta a l'estiu i treballant de monitor a l'hivern, li va arribar el moment de demostrar que podria ser un dels grans quan va ser l'obridor de pista en una prova de la Copa del món. Aqui va començar una carrera plena d'èxits fins al greu accident del 2001, per cert, sense tenir cap culpa, que el va apartar temporalment de la competició. Recuperat torna a les pistes el 2003 i torna a demostrar perque ha estat el més gran. Fins avui que decideix plegar desprès de ser el segon esquiador amb més victories a la Copa del Món.

Bona sort amb aquesta nova vida.