Mail

kilsi.04@gmail.com

Per que ho entengui tothom

Els que hem mirat

dimarts, 13 de juliol de 2010

RRRRRUUUUUUNNNNNN!!!!!

De mica en mica i piano, piano m'estic aficionant de veritat a correr. Tres mesos enrera  només sortia un cop a la setmana a correr, per mantenir el pes, i ara resulta que porto unes setmanes que cada dia vull més, mínim tres cops per setmana.
Avui 1 h passada per fer 11,2. Per poc he superat els 11 km/h, això si, buscant el recorregut més pla possible. El  primer quart d'hora patin més del compte, desprès agafant un ritme molt constant, amb una respiració molt compasada i sense passar de pulsacions, i acabant a un ritme molt alt, forçant a tope, cosa que no s'ha de fer mai.
El que si estic notat últimament és que el cos s'adapta bé al correr i al pedalar.
Com sempre, de mica en mica i piano, piano, sense fer molt soroll.
-------------------------------
Aquest dos últims dies de muntanya en el "Tour de France" s'ha vist com feia temps la cara de la derrota. Diumenge el Gran Lance desconectava totalment de la carrera quan ja perdia massa temps, i avui Evans ha demostrat la seva irregularitat, no saps mai si va bé o va malament.La Madeleine s'ha vist derrotat, i amb el maillot groc que encara fa més mal.
Que pensa un ciclista quan es veu tant derrotat?
La victoria compensa qualsevol moment dolent, però quina força mental s'ha de tenir per tornar-se aixecar.
Viva le Tour de France!!

2 comentaris:

  1. Correr a pie por las dos ruedas!!!

    Saludos.

    ResponElimina
  2. Mai vaig pensar que aniria a pota abans que en bici.

    ResponElimina