Etapa reina

Sensacional recorregut el d'avui amb un puja i baixa constant.
Sortia d'hora al matí per poder allargar al màxim i no haver d'estar pendent del rellotge perque es fés molt tard. Feia molts dies que em voltava pel cap anar a fer la Costa del Montseny i avui al matí posava direcció cap a Collformic, però al arribar a Seva he decidit fer-la al revès per poder pujar al Turó de l'Home. Pensava que d'aquesta manera no seria tant dura però s'ha quedat només amb un pensament. Terrible, desprès de molts quilòmetres, la pujada del poble del Montseny fins a dalt de Collfomic.
La pujada del Turó molts metres dret sobre la bicicleta amb tota la força de les cames  i anar fent, encara la recordava des de l'última vegada que hi vaig pujar.
Molt content per no haver fet servir tot el dessarollo que porto a la bici.
També molt content d`haver estat 4h i mitja pedalant sense parar, només a dalt del Turó per tirar un parell de fotografíes i cap avall. La baixada molt dura per culpa de l'esfalt que no hi ha.
Avui em sembla que gastat tot un joc de pastilles de fre.
Són d'aquelles sortides que quan arribes a casa tens la sensació d'haver fet una bona feina.

En el que va d'any dec haver passat unes 20 vegades per Viladrau, sense cap mena de dubte és el poble que més vegades m'ha vist a passar. Un parell de fotografíes per un petit homenatge.

 Com sempre, i com qualsevol època de l'any el Montseny està preciós.

 Primeres rampes del Turó de l'Home. Destacar el mal temps de la part més alta del Turó.

 Pujant cap a Collformic una petita marieta m`ha animat a no decaure. Durant bona part de la pujada ha anat sobre meu.

 Per possar el punt i final a la sortida d'avui, un bon dinar de ciclista

Al final han estat 4:40 min. per fer 120 km i 2300 mD+. Tornarà a passar temps per tornar a pujar fins als 1712 mtr. del Turó

El més gran.

Mig miler

Sis mesos, entre moltes altres coses, han servit per fer més de 500 kms a peu. No està gens malament per algú que li agrada molt més pedalar que correr.
El que va començar com a sessions obligades un cop per setmana per poder baixar una mica de pes per ser més lleuger sobre la bicicleta, ara s`ha convertit en entrenaments molt disfrutats. Repassant els numeros del Polar he vist que en 6 mesos he corregut molt més que en altres anys sancer.
Aconsegueixes que el cap disfruti amb el patiment d'entrenar i que les cames corrin soles, sense haver d'enviar cap impúls mental, només deixar que es moguin per si soles, esquivant pedres i forats sense cap mena d'esforç. Notes com l'herba molla dels estrets camins van mullant les cames, com canvien els paissatges en les diferents estacions de l'any, i com aquest dies en prou feines queden dos llengües de terra cobertes per males herbes que fan que no puguis deixar una linia per canviar cap un altre. La pluja ha fet creixer males herbes i flors, esperant la calor que ferà que les assequin i morin com qui res.Ortigues que piquen i et deixen les cames plenes de butllofes. Camins, quilòmetres, desnivell, ...això és el que es correr per Gurb.
Avui, no ha estat un entreno més, en les sessions de running no hi ha "un entreno més". Cada sortida és diferent, no sempre és el mateix.
Avui 80 min a 154 ppm. Res a veure amb el divendres, menys mal.
Kim.

Dilluns a 100 !

Avui volta molt disfrutada per les bones sensacions que he mantingut durant tota la sortida. Feia dies que no escrivia i feia dies que no podia fer una sortida llarga, però no per això he deixat d'entrenar. Porto unes setmanes molt intenses amb la rutina de pedalar els dimarts i els dimecres al migdia i de correr tantes hores com puc la resta de dies, fent entrenaments de més de dos hores a peu i buscant desnivell. Les sessions de running són espectaculars, camins, boscos, corriols, ermites,... tot per motivar el cos a correr i cada dia allargar una mica més.

Avui però he preferit sumar quilòmetres sobre rodes. He pujat Collsesplanes i Coll de Revell com a ports llargs del dia. 

Amb ganes d'allrgar més he acabat amb 100 km clavats, amb 3:40 h i 3325 kcal.

Jean Luc

Siiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!

;-)

Per fi més de 20.

Si pujes dos cops a la Creu, per lògica el desnivell puja. 800 mD+

La ruta prevista era pujar fins la Creu per la banda del tenis, baixar cap a Vaspella, tornar per Sant Roc i cap a casa. La cosa és que quan he arribat a Sant Roc encara faltaven molts quilòmetres per arribar a fer-ne més de 20. Doncs, direcció cap al cel i una altre pujada cap a la Creu per la banda que més m'agrada. Destacar la diferència de quantitat de gent  de la primera a la segona pujada. Tot sol a la primera i massa acompanyat a la segona. Es nota que comença a fer calor i la gent té ganes de fer esport.
Ja tornant cap a casa, m'ha adelantat  en Jaume i ha aconseguit fer-me baixar un altre cop a la terra. Després de més de 2 h el cap ja estava totalment a un altre lloc. Sort d'una estona de companyia per acabar amb dignitat.

Amb un somriure imens desprès de la segona baixada forta del dia i ja arribant a casa, el Polar marcava 2:20h, 24 kms, i 2123 kcal. BRUTAL