La Coca-cola perfecta???

Com ús agrada la Coca-cola???
Aquesta d'aquí és de les bones, tres glaçons, un troç de llimona i un got ben ampla perquè perdi una mica el gas.

I sobretot, en bona companyia.
Photo by Laura.

Dissabte 6

Quan temps feia que no podia compartir una sortida amb en Jepi i en Ramón. La ruta valia la pena per fer un esforç per tenir el matí de dissabte lliure per poder pedalar.
Olot- Sant Pau de Seguriès- Ripoll- Vallfogona- Olot. No molts kms però si bons desnivells.
Carreteres molt i molt tranquiles, a on l'esfalt només compartit amb algunes motos, que com nosaltres disfrutant d'aquest lloc.

Amb el "cargol" direcció a Olot. El temps no pintava gaire bé tot el troç de
 Bracons. Al final un dia sense motl sol però amb un temps més que correcta. 

Furgo bikers. La gent gran a davant per educació, jejeje

Territori Remences. Sols tota la pujada.

Sant Joan de les Abadesses, avituallament.

Sols, sols tampoc

Gràcies per una altre ruta que queda a la memòria.

***********************

Ara relax, disfrutant de la bici però aquest cop en família, així estaré els próxims deu dies.

Recuperant sensacions

Així estic.
 Tornar a correr amb ganes i "piano, piano". Posant el fre perquè les sensacions són molt bones. Les molèsties al peu van desapareixent i això fa que allargui una mica més del que hauria de fer. Torno a trepitjar territoris abandonats de fa dies per les meves cames i descobrint que l'home ha allargat tunels i ha esfaltat camins de terra perquè les quatre rodes puguin circular amb més comoditat. La terra no importa, de mica en mica s'imposa el color fosc de l'esfalt.

Amb l'ùnica mesura de prevenció de posar gel al taló no penso renunciar a continuar corrent, sempre i quan les sensacions continuïn com ara. De moment 1-2 cops per setmana, i augmentant el volum de mica en mica.

Així doncs, preseguit per el llop, tothom a correr!!!!!!

Improvitzant

Així ha estat tota la setmana. Improvitzant jornades d'entrenament que al final han servit per salvar la setmana 29 de l'any.
Continuant amb la rehabilitació, i amb una infiltració per acabar d'una vagada per totes amb el dolor, que ara més que dolor són molèsties, he pogut  salvar la setmana . Tres sessions indoors, una de running i una sortida llarga de diumenge, han servit perque acabi més que satisfet i amb ganes de poder normalitzar la carrera a peu.

 La banda de Collsesplanes és de les més tranquiles que hi ha.

Que bé que van els nous guants Mavic

**********************************

Si hagués apostat algun € avui hagués guanyat

Per mi el favorit més clar des d'un principi.

CONGRATULATIONS CADEL AND BMC

Déu ni do

I quina set que he passat.

Les cames molt lleugeres però amb poca força. El millor d'avui com recuperava el cor. Amb les pulsacions molt més baixes que ahir. Ahir 152Ppm, avui 139.

Bones cases en la sortida d'avui

Santa Maria de Besora

Al final patint més del conte, he tornat a complir amb 90 km més amb 3:20h. Fins a Vidrà i tornar per la carretera de Prats. Un altre cop bon desnivell (1200 D+)
Fins que no estigui ben recuperat del taló no em puc plantejar fer cap sessió de running, encara que en tingui moltes ganes.
Torno a motivar-me a tope per no parar ;-)

Primer mar i muntanya 2011

Com un pollastre amb gambes, avui tocava trevessar muntanyes per poder veure el mar i poder fer un mar i muntanya. Després del fracàs de l'últim dia, avui si, i per una ruta nova i no tant directa a l'aigua.
A les 6:30 sonava el despertador per no perdre ni un moment. Ales 7 el més petit es despertava per ajudar-me a preparar les coses. Esmorzar les tres torrades amb un bon cafè amb llet, engegar la Baby cook per aprofitar al màxim la platja, i la roba de carrer a la motxila per no tenir que banyar-se amb maillot i culotte. La Laura acaba de preparar-ho tot, amb un bon dinar que menjaría només arribar a la sorra, tovalloles, pales i crema, tot a dintre el cotxe, i jo amb bicicleta cap a Llavaneres.
Surto a les 8:30 direcció a Sant Julia, Coll del Buc, Espinelves, Santa Fe, Sant Celoni, Vallgorguina,Arenys, Mataró, i Llavaneres. Aquest són els llocs més marcats al meu mapa.

Cada dia que passo per terres del Montseny m'agrada més.

Al final quan he entrat a la Nacional, un grup d'uns 15 ciclistes de Badabici m'ha passat com un cuet. M'he agafat a ells i m'han fet volar fins a Mataró com un tren. Així he pogut complir amb 100 km. 1400 D+ amb 3:35h.

gràcies Laura un altre cop.
Bo,bo,BO.