RRRRRUUUUUUNNNNNN!!!!!

De mica en mica i piano, piano m'estic aficionant de veritat a correr. Tres mesos enrera  només sortia un cop a la setmana a correr, per mantenir el pes, i ara resulta que porto unes setmanes que cada dia vull més, mínim tres cops per setmana.
Avui 1 h passada per fer 11,2. Per poc he superat els 11 km/h, això si, buscant el recorregut més pla possible. El  primer quart d'hora patin més del compte, desprès agafant un ritme molt constant, amb una respiració molt compasada i sense passar de pulsacions, i acabant a un ritme molt alt, forçant a tope, cosa que no s'ha de fer mai.
El que si estic notat últimament és que el cos s'adapta bé al correr i al pedalar.
Com sempre, de mica en mica i piano, piano, sense fer molt soroll.
-------------------------------
Aquest dos últims dies de muntanya en el "Tour de France" s'ha vist com feia temps la cara de la derrota. Diumenge el Gran Lance desconectava totalment de la carrera quan ja perdia massa temps, i avui Evans ha demostrat la seva irregularitat, no saps mai si va bé o va malament.La Madeleine s'ha vist derrotat, i amb el maillot groc que encara fa més mal.
Que pensa un ciclista quan es veu tant derrotat?
La victoria compensa qualsevol moment dolent, però quina força mental s'ha de tenir per tornar-se aixecar.
Viva le Tour de France!!

Avui si.

Avui si
He notat força i rapidesa. És veritat que desprès d'una "pajara", si et recuperes bé vas com una moto?
Sortida no més enllà de les dos hores per complir amb +800 metres de desnivell.
He recuperat una zona que feia dies que no hi passava, Espinelves i Sant Hilari.
Amb aquesta sortida agafes moltes més ganes de no parar.

M'encanta la bici, en els pitjors i millors moments.

Mar i muntanya...

Més ben dit una muntanya i mar. Divendres aprofitant que les princeses havien marxat al Balis a passar la tarda jo hi anava pedalant.
El temps boig, boig, surto de casa i plou, pujo a Collformic i vent, i arribant a Sant Celoni cap a Vallgorguina una calor insoportable, boig, boig.

Porto unes quantes sortides que el cos no acompanya, em quedo sense gas massa ràpid. Aquesta sensació de sentir-me buit em comença agafar pujant a Collformic, amb les últimes rampes abans de coronar. El got d'aigua buit, em paro a una font i buido mig botelli d'un glop.

M'havia descuidat alguna cosa per menjar, només una bosseta de gel per la pujada a Vallgorguina. Al final em paro a una gasolinera de Sant Celoni. Sense aire condicionat ni neveres agafo un Kit kat i un Mars ple de caramel, desfet pel fort calor del local, m'embruto totes les mans, però es posa perfecta per fer passar aquesta buidor. Un gel de maiduixa, tot cap a dins em dona una energia que fa que arribi a Llavaneres amb ganes de més. Massa tard, la Laura i la Sílvia m'esperen per fer l'últim bany del dia, que amb la calor que havia passat unes hores abans es posa perfecta.

Bon entrenament, A la que el cos es vagi acostumant a aquets calor tot funcionarà millor, l'hivern i el fred és llarg, la calor......de mica en mica la guanyarem.

Cervélo I Like

De la Laura, la Sílvia....

................i en Marc.

06/07/76, ja en tinc 34.

Recollint sensacions

Setmana de calor espectacular, costa adaptar-se als entrenaments amb aquest forn tot el dia. La setmana està esdevenint molt i molt interessant a nivell d'entrenaments. Dilluns sortida a la carretera, cap a Cantoni amb bona companyia,............el gran "jefe". Quants dies sense poder pedalar junts. Repetim?
PERFECTA!

Desprès de sembrar durant tot l'any entrenaments més o menys constants, ara és temps de recollir. Disminuir pes i augmentar bon nivell físic és el que estic buscant, ni carreres ni maratons ni triathlons. Això com deia el gran president no toca, de moment, fer el que estic fent  ja em setisfà. 

RUN, RUN, RUN, porto més dies corrent que pedalant.

おかげで水野

De la Laura i la Sílvia

.......i en Marc