L'esquiador perfecte, per mi, és clar

Avui m'he assebentat que un dels meus grans ídols plega. Amb 37 anys ja li toca desprès d'haver fet tot el que ha fet. Hermann Maier no és ciclista però sempre ha estat lligat a les dues rodes. Tothom coneix l'entrenament que va seguir després d'un greu accident que va tenir quan anava amb moto. La bicicleta va tenir una part important perque "Herminator" no perdés la cama. Va arribar a correr un próleg del Tour de França quedant a dos minuts del pitjor temps. Parlant de professionals està prou bé.

En la seva professsió ho havia guanyat tot, sortin del no res i rebutjat en principi per els entrenadors de la Copa del Món de l'equip autríac. Treballant de paleta a l'estiu i treballant de monitor a l'hivern, li va arribar el moment de demostrar que podria ser un dels grans quan va ser l'obridor de pista en una prova de la Copa del món. Aqui va començar una carrera plena d'èxits fins al greu accident del 2001, per cert, sense tenir cap culpa, que el va apartar temporalment de la competició. Recuperat torna a les pistes el 2003 i torna a demostrar perque ha estat el més gran. Fins avui que decideix plegar desprès de ser el segon esquiador amb més victories a la Copa del Món.

Bona sort amb aquesta nova vida.

M'interessen totes.

De fet, qualsevol tipus de bicicleta ens agrada. La de la fotografía forma part d'una petita colecció d'un bon conegut meu. Té bicicletes de l'any 30 fins a bicicletes de l'any 80. Tot va començar quan li va arribar a les mans aquesta de la fotografía. Es va anar aficionant fins a dia d'avui que de tant en tant amplia la colecció. En té de molt interessants, des de les de carretera amb tres pinyons fins a les de pista amb pinyó fix.

Sempre mira de montar-les amb els components de més qualitat possible, cosa que no és fàcil.

Pot ser algún dia podrem anar a correr la mitica cursa de bicicletes antigues, L'HEROICA.

Ànims per anar ampiant la teva colecció.

La creu de Gurb

El primer dia que estrenava la MTB la vaig fer pujar a la Creu de Gurb i li vaig ensenyar el que seria el seu territori des d'aquell moment. La vista cap a tota la Plana és molt maca. Encara que no es pedali fins al cim, ja que els últims metres es fan a peu, és una bona sortida. Jo aquell dia vaig pujar per la banda del tenis que no és precisament la millor per arribar a dalt amb bicicleta, ja que tens que penjar-te la bicicleta a l'espatlla i és bastant molest, però un cop a dalt val la pena mirar les diferents panoràmiques que hi ha, Pirineus, Cabrerès, Moianès. La baixada cap a Sant Julià Sassorba és molt divertida i pots enllaçar amb diferents camins per anar allargant la ruta fins que es vulgui.

A la fotografía surt una rosa dels vents construida per gent de Gurb, amics meus. Una gran feina van fer per poder construir aqui a dalt aquest monument als vents catalans. A la banda esquerra hi ha una sanyera i a la banda dreta hi ha la creu que dóna nom al cim.

Salutacions a tothom

Feia temps que volia crear alguna cosa relacionada amb el món de la bicicleta, des de l'ignorància que un mateix té sobre el tema fins a l'amor que em desperta aquest meravellós món. Ni sóc un professional ni sóc un malalt, però la bicicleta m'ajuda mentalment i físicament al dia dia.

Quan surts un diumenge molt fred (Sobretot a Vic) on les carreteres encara tenen la gebra de la nit, i la boira només desapareix quan vas a buscar altura, molts cops penses:"- M'hauria d'haver quedat a casa que segur que si està més bé." Però forma part de les dues rodes i no pots perdre ni un dia, que prou complicat costa trobar temps al dia dia.

Per tant amb molts ànims i moltes ganes aqui deixo la meva opinió.