MONTSENY

No fa falta dir res d'aquest territori beneït per tots nosaltres. Sóc un gran fan d'aquest nom, del seny del món. Coneixía més bé la part d'esfalt, de les seves grans pujades i grans baixades. Dels diferents colors que va agafant al llarg de l'any. He baixat esquiant per la banda de Collformic. He pujat sol i també acompanyat,....... però dissabte em vaig introduir més en els seus boscos gràcies a la ruta que ens havien preparat la gent de Seva. En dos paraules, curta però intensa.

Una ruta de 27 km amb 900 md+
Per cert, amb neu per tots els camins, bé per endurir més el cos, malament per el canvi de ruta que teniem previst. Una altre que queda pendent per un altre dia.
Merci per la ruta sevetans(¿?)

Mmmmmmmm!!!Cuina per enamorar.

Quines coses de cuinar. És increible el que fàs en un moment, amb en Marc a coll i la Sílvia ajudant.

Fantàstic flam de coco.

Excelent pastís de cranc

 ...i atractius creps de pastís de formatge amb forma de flor.

Com és que tens aquesta habilitat per crear i inventar d'aquesta manera?

Gràcies per alimentar el nostre amor.

Vertigen !!!!!

.........i quina enveja!!!!

Podria funcionar en una gran ciutat?

Aquest és un invent situat a Nova Zelanda, de moment en un parc d'aventura, però qui sap si podria funcionar en una gran ciutat. Temps al temps.

Una Creu i un Sant Sebastià, si ús plau.

900 m D+ només amb 30 km. 

La tardor es va acabant

Sempre a sobre els nostres caps

Alguns més a munt que jo

Espectacular la boira poc densa d'avui

No sé el perque de voler fer desnivell en tant pocs kms. La veritat és que ara tinc les cames bastant tocades. Uns quants estiraments abans de dormir i demà com noves. 

Perdut però al.lucinat.

La setmana passada em va arribar a casa un tríptic de l'ajuntament de Gurb informant de dos senders que comencen i acaben a Gurb. Un és el de Santa Perpetua, l'altre el de Granollers de la Plana. 22 kms i 18 kms aprox. respectivament. He fet amb bicicleta grossa el de Santa Perpetua, el més llarg. Tot i que he començat amb un escalfament fins a dalt a Sant Roc, la sortida s'ha fet molt curta. 33 km amb 2h.

He pujat a Santa Perpetua, una hermita a dalt d'un turó, per un GR que m'he hagut de penjar la bicicleta a l'esquena, ja que era un camí molt estret i dret, totalment inciclable. Ha valgut la pena, primer per les vistes, espectaculars, amb Sant Martí Xic al davant, i espectacular per la baixada fins a la zona esportiva de Gurb. Molt desnivell i molt fang, divertit, divertit.

Sempre em pregunto el per què de construir petites ermites a dalt d'aquests turons.

Fins i tot perdut en el temps.

El campanar

Bones vistes en les dos últimes sortides de muntanya.

És impressionant els diferents recons que envolten casa meva. De tant en tant m'agrada possar-me el vestit d'explorador i trobar nous llocs a on no he estat mai, camins que no he trepitjat mai i sentir que no saps a on ets. 

Una altre al sac que ja es pot lligar.

...........................................

...........................................

Making off de la fotografía de Camina que caminaras