Mail

kilsi.04@gmail.com

Per que ho entengui tothom

Els que hem mirat

dissabte, 18 de desembre del 2010

Mmmmmmmm!!!Cuina per enamorar.

Quines coses de cuinar. És increible el que fàs en un moment, amb en Marc a coll i la Sílvia ajudant.
Fantàstic flam de coco.
Excelent pastís de cranc
 ...i atractius creps de pastís de formatge amb forma de flor.

Com és que tens aquesta habilitat per crear i inventar d'aquesta manera?
Gràcies per alimentar el nostre amor.


dimecres, 15 de desembre del 2010

dimarts, 14 de desembre del 2010

Podria funcionar en una gran ciutat?

Aquest és un invent situat a Nova Zelanda, de moment en un parc d'aventura, però qui sap si podria funcionar en una gran ciutat. Temps al temps.

diumenge, 12 de desembre del 2010

Una Creu i un Sant Sebastià, si ús plau.

900 m D+ només amb 30 km. 
La tardor es va acabant

Sempre a sobre els nostres caps

Alguns més a munt que jo


Espectacular la boira poc densa d'avui
No sé el perque de voler fer desnivell en tant pocs kms. La veritat és que ara tinc les cames bastant tocades. Uns quants estiraments abans de dormir i demà com noves. 

dimecres, 8 de desembre del 2010

Perdut però al.lucinat.

La setmana passada em va arribar a casa un tríptic de l'ajuntament de Gurb informant de dos senders que comencen i acaben a Gurb. Un és el de Santa Perpetua, l'altre el de Granollers de la Plana. 22 kms i 18 kms aprox. respectivament. He fet amb bicicleta grossa el de Santa Perpetua, el més llarg. Tot i que he començat amb un escalfament fins a dalt a Sant Roc, la sortida s'ha fet molt curta. 33 km amb 2h.
He pujat a Santa Perpetua, una hermita a dalt d'un turó, per un GR que m'he hagut de penjar la bicicleta a l'esquena, ja que era un camí molt estret i dret, totalment inciclable. Ha valgut la pena, primer per les vistes, espectaculars, amb Sant Martí Xic al davant, i espectacular per la baixada fins a la zona esportiva de Gurb. Molt desnivell i molt fang, divertit, divertit.
Sempre em pregunto el per què de construir petites ermites a dalt d'aquests turons.
Fins i tot perdut en el temps.

El campanar


Bones vistes en les dos últimes sortides de muntanya.
És impressionant els diferents recons que envolten casa meva. De tant en tant m'agrada possar-me el vestit d'explorador i trobar nous llocs a on no he estat mai, camins que no he trepitjat mai i sentir que no saps a on ets. 
Una altre al sac que ja es pot lligar.
...........................................
...........................................


Making off de la fotografía de Camina que caminaras

dimarts, 7 de desembre del 2010

Els bandolers del Cabrerés

Si, si,...!!!
com quatre bandolers cavalcant amb els seus cavalls en mig del fred dels boscos dels Cingles i del Cabrerés.
Així és com ens varem sentir el dissabte amb la sortida de BTT. Un fred que per res va espantar les nostres ganes de pedalar per aquest territori tant i tant espectacular. El paissatge ben glaçat li donava un toc de misteri.
 Numerosos racons els que pots trobar per aquestes terres que envolten Sau- Susqueda. Qualsevol arbre, qualsevol pedra, qualsevol paissatge, et fa disfrutar i gaudir del moment, i anar fent quilómetres per molt fred que faci.



 Tavartet

 Els Cingles


 Rupit

Neu
Com sempre, fantàstic i amb ganes de repetir.
....................