Mail

kilsi.04@gmail.com

Per que ho entengui tothom

Els que hem mirat

dilluns, 2 d’agost del 2010

En que penses ....

..... quan estàs entrenant ?
Aquesta pregunta que tantes vegades me fet jo, és la que em va fer la Laura un dia després d'haver entrenat. La meva resposta va ser:
- En moltes coses i molt diferents.
La veritat és que si hi pensés bé, les coses que t'arriben a passar per el cap en els entrenaments són moltes.
Una part dels meus pensaments,en el meu cas, penso en com correr, ja que de tècnica gens ni mica, i de mica en mica perfeccionant el caminar. I en la bici, el mateix, un pedalar rodó i constant.
Una altre part del meu cap s'ho emporta la feina, ja que sempre surten bones ideas, aplicables al món laboral.
I la familia sémporta la part més gran. La Laura, la Sílvía i aquests últims dies sobretot en Marc. Ja queda menys i amb moltes ganes de saber i veure, i tornar a descobrir perquè és lo més gran de la vida.
El camí és llarg però sempre amb un final, i aquest ja s'acosta.
De totes maneres, quan el cos va al límit, el millor és separar ment i cos, i repetir una melodia mentalment, així el patiment és més suportable.
A veure si puc tornar a pedalar que ja en tinc ganes.

dimecres, 28 de juliol del 2010

FELICITATS

Quatre anys sembla que no són res, però quan mires al teu voltan i veus que la princesa de casa ja fa quatre anys t'adones de que la vida és maravellosa, i que passa volant. Comences a recordar quatre anys enrera i t'emociones del que va ser....
...............i t'emociones de tot el que vindrà.
MOLTES FELICITATS

dilluns, 26 de juliol del 2010

dijous, 22 de juliol del 2010

Genius d'ITunes

Quan no escolto Rac1 faig servir Genius, tries una canço i automàticament es crea una llista de reproducció en funció de la canço. La veritat és que va molt bé aquest DJ automàtic.
Setmana de grans entrenaments a peu, acabant amb ganes de no parar i disminuïnt el temps per km, augmentant les mitjanes per hora. 
Seguint pel bon camí.

diumenge, 18 de juliol del 2010

Cap de setmana complet

DISSABTE
Fantàstica la ruta i la companyia.L' Equip QC per fer una sortida maca, maca.
Al Coll de Revell deixem aparcades les quatre rodes per agafar les dues. Sense escalfament fem la primera pujada del dia cap a Sant Hilari.

Aqui baixada llarga fins a Santa Coloma, un Anglés i el port que jo no coneixia , les Mines d'Osor. Molt ciclable tota l'estona amb rampes més dures a la part central. Carreteres desertes de trànsit però plenes de bicicletes, per alguna cosa serà.


Paissatges i carreteres perfectes


La font del Bordegas, que suposo que antigament a l'any 50 deuria rejar bastanta més aigua que avui. 5 minuts per ampolla d'aigua està bé, a més quan tres km més a munt n'hi ha una altre que amb deu segons està tot ple, però és clar la qualitat no té preu ( ni temps per perdre)


Sant Fermin a la catalana 


Al final tres amics fent camí amb un sol pensament: QUE PEDALAR ÉS UN PLAER!!!!!
--------------------------------------------------
DIUMENGE
Un altre mar i muntanya amb unes sensacions perfectes. Les cames desprès de l'entrenament d'ahir una mica cansades, però arribant al Balis amb força i ganes de no para.
10 minuts menys que l'últim dia confirmen que he pedalat amb més força i rapidessa, a més he sortit amb tot el rebost dins les butxaques del maillot per no tornar-me a quedar sense gas.
Avui ben sol per tots els costats


A Sant Celoni m'he trobat aquest crak alemany que el 23 torna  a Alemania, aquest cop volant!


Al final la Coca Cola millor que l'aigua
Resumint el cap de setmana 175 km i +2300 de desnivell. 
Per mi no està gens malament!!!

dimarts, 13 de juliol del 2010

RRRRRUUUUUUNNNNNN!!!!!

De mica en mica i piano, piano m'estic aficionant de veritat a correr. Tres mesos enrera  només sortia un cop a la setmana a correr, per mantenir el pes, i ara resulta que porto unes setmanes que cada dia vull més, mínim tres cops per setmana.
Avui 1 h passada per fer 11,2. Per poc he superat els 11 km/h, això si, buscant el recorregut més pla possible. El  primer quart d'hora patin més del compte, desprès agafant un ritme molt constant, amb una respiració molt compasada i sense passar de pulsacions, i acabant a un ritme molt alt, forçant a tope, cosa que no s'ha de fer mai.
El que si estic notat últimament és que el cos s'adapta bé al correr i al pedalar.
Com sempre, de mica en mica i piano, piano, sense fer molt soroll.
-------------------------------
Aquest dos últims dies de muntanya en el "Tour de France" s'ha vist com feia temps la cara de la derrota. Diumenge el Gran Lance desconectava totalment de la carrera quan ja perdia massa temps, i avui Evans ha demostrat la seva irregularitat, no saps mai si va bé o va malament.La Madeleine s'ha vist derrotat, i amb el maillot groc que encara fa més mal.
Que pensa un ciclista quan es veu tant derrotat?
La victoria compensa qualsevol moment dolent, però quina força mental s'ha de tenir per tornar-se aixecar.
Viva le Tour de France!!