Dissabte començava amb una excursió a la neu. Desprès del fracàs de l'últim dia, la princesa de la casa ja baixa i gira amb prou tècnica per poder pujar més amunt. No entenc aquest canvi de xip en possitiu. Quan ha començat a fer cas de les meves explicacions, i de les explicacions de la Laura, ha començat a divertir-se amb aquest esport. Hem acabat quan han tancat.
 |
| Aquest paral.lel apunta maneres. |
 |
L'altre part del cap de setmana, diumenge, entrenament amb la roda prima. Algú en aquest món es va deixar la porta oberta, el corrent d'aire era terrible. 3 hores llargues per poder completar 80 km. no més. L'última hora amb tot el vent de cara fins a casa. És ben veritat que el vent venia del nord. A la que deixava de pedalar quedava parat, semblava com si estigués pujant rampes del 10%. Feia molt temps que no trobava el ventilador de cara. Et queda una sensació molt extranya, perquè acabes molt cansat amb pocs kms.
Al final, ja arribant a casa, una rafaga de vent em fa fora de la carretera i rebento pneumàtic i camara. A 200 mtrs. de casa....,!!!!! Quina mala sort.
 |
| Amb aquest cel semblava tot molt fàcil |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada