El fred que no amança la fera

En una setmana d'entrenaments espectaculars, avui no podia ser menys. Sé que el fred no és el millor company d'entrenament, però un fred sec i un sol viu no m'espanten per res. En aquest territori on la boira és el pa de cada dia, quan no n'hi ha és un petit premi per poder sortir a pedalar tranquil.lament.
Cincerament, abrigat de cap a peus, dos parells de guants i dos parells de peücs han fet que  hagi tornat a disfrutar d'una jornada de ciclisme.

Perquè ningú em conegui.

Perfecta els dos peücs per mantenir els peus calents.
Igual que els dos guants

Ja pot continuar fent fred que si no hi ha humitat, i ben abrigat, no hi ha fred. Menys de 3h i 75 km més al sac, A la que ens comencem a treure capes de roba del cos, volarem. Avui he arribat a contar fins a 18 peces de roba + el casc per poder guanyar la batalla a les temperatures.

Trineus

Quan erem petits, qui no tenia el típic trineu de plàstic amb dos frens laterals negres, feia servir una bossa de basura gran. Ens havíem passat moltes hores a les rampes del mercat municipal de Vic amunt i avall.

Com tot aquesta vida, han evolucionat moltíssim. Continuen existin els típics trineus de sempre, es continua utilitzant una bossa de plàstic, però grans marques de cotxes s'han dedicat a reinventar aquesta joguina de grans i petits.

Aquest és el que fem servir nosaltres, un model rus dels anys 70. Allà on va triomfa.
Funciona molt i molt bé.

Porsche

Porsche

VW

Porsche

VW

VW

Molt i molt atractius.

Entre setmana, també puc

Avui, molt bon entrenament, allargant fins que la llum ho ha permés. Poc més de 2:30hores per aconseguir 65 km. Al final he acabat donant voltes per Gurb, sota la llum de les faroles i notant la baixada de temperatura que fa dies que els homes del temps ens espanten.

Per el que he notat avui, ens tocarà tornar a possar capes al cos.
Sense manies ho faré, tot sigui per la "bici"

A Madrid només beuen CocaCola?

Està bé.

By Laura

Bon dia d' esqui amb família.

I quines ganes teniem tots d'anar a esquiar, sobretot la princesa de la casa. Tot i no ser el seu primer dia, tot just comença agafar confiança amb la dualitat d' esquis-neu. Comença a sentir aquells nervis la nit abans. Aprén amb moltes ganes a tencar la "caseta", els esquís tencats a la punta i ben oberts al darrera, a baixar el cos per tenir més equilibri, i a dominar la situació Però.... el més important, és l'afició que té i la il.lusió que li fa enfundar-se les botes, fixar els esquis i començar a disfrutar d'un gran dia d'esqui amb família. Pot estar ben contenta de com ha acabat el dia i sincerament, ho està.
També s'estrenava el més petit de la casa amb la seva primera excursió a la neu, i de ben segur que en seran moltes més. Tan sols un parell de baixades amb trineu i una mica de neu a les mans han estat la seva primera experiència blanca.

A punt per tornar-hi.

BROOKS ENGLAND

És increible el que fan aquesta gent. Amb uns quants anys d'experiència, amb molta pell tallada i amb moltes hores de feina.Brooks England és d'aquelles cosses que mai passaràn de moda, i que com més les mires més t'agraden. Quan en comprés un, és com qui compra una joia, mai perden valor i saps que el tindràs tota la vida. I amb el temps encara adquireix més bellesa.

Mommy bike, Laura (B67)