La millor decisió....

...........tornar a casa.
Amb moltes ganes de sortir, a primera hora del matí semblava que no plouría. Inclús havia glaçat, senyal inequivoca que no hi havía núvols. Voliem una volta per el Lluçanés, no molts kms ja que el fred era viu i no convidava gaire a pedalar, però si una bona sortida. Només entrar a la carretera d'Olost quatre gotes  ja ens han avisat. Un cop a dalt, quatre gotes, per quatre, per quatre, per quatre,.... i així anar-se multiplicant, fins que hem decidit tornar. La baixada per Sant Bartomeu ha estat bastant critica, aigua a fins a dintre les sabates i moll fins la pell.  A més, el fred a adormit els dits de mans i peus.
Ja un cop a casa ha costat recuperar la temperatura, un bon foc i una bona dutxa han ajudat a entrar en calor.

Com és que aquest esport ens agrada tant?......si com a casa no hi ha res.

Tindrem una mica més de sort demà?

Gurb- Paris- Gurb

Avui, en l'entrenament de bicicleta indoor, m'ha vingut al cap l'idea que amb els kms que he sumat avui i amb els que porto aquest 2010 sobre la bicicleta parada, hauria anat a Paris i hauria tornat si els hagués fet a la carretera. Llàstima que només ha estat un pensament i que continuaré suant sota la llum blanca i freda  del garatge i amb l'ordinador endollat al meu devant per entretenir el moment.

CAP PROBLEMA, ÉS EL QUE TOCA !!!!

Dissabte 13/11

Per no perdre el tacte a la roda prima, bona volta per el Moianés. Amb bona companyia i amb ganes de no parar, hagués allargat fins a l'hora de dinar. 

Molta boira!!

Molt de sol!!!!

Amb família!!!

....i a la tarda, fira de muntanya.

Ooooonnnnnnnneeeee!!!!

FOREVER
Aquesta és per tu.

Sempre recordaré el concert amb tu preciosa!

Sant Martí Xic

Avui sortida de roda gorda. Després de quatre sessions de rodillos durant la setmana, avui no podia passar sense trepitjar món. No tenia molt clar la ruta a seguir, doncs a pedalar i ja sortirà alguna cosa interesant.
Impressionant la ruta que he marcat avui. No molts kms, 45 en total, però si prou desnivell, 1000 m+.
Feia dies que Martí Xic sonava per el meu cap, ho diu un, en parla l'altre, ho llegeixes,........ i avui sense quasi no vulguer-ho me trobat a dalt.
He agafat ruta cap a Sant Bartomeu i allà he seguit la ruta 7. Avui si que ho he seguit sense cap problema de ruta, l'últim dia vaig acabar a Sant Boi, avui no. La pujada fins a Sant Martí i la baixada per una trialera técnica, técnica, el millor de la sortida.
Destacar el control de pulsacions en tot moment. El múscul de l'amor treballant per sota de lo normal, nómes activat en alguna forta pujada.

Una ruta més per no perdre en la memória.
FANTÀSTIC

Santa Sílvia

FELICITATS PRINCESA