おかげで水野

De la Laura i la Sílvia

.......i en Marc

Un cap de setmana diferent.

Sempre entrenar per les mateixes carreteres, els mateixos camins, i les mateixes imatges mentals cansa. De tant en tant va bé canviar per complet el territori i buscar motivacions extres per no parar.
Ahir i avui he estat fora de lloc, he deixat l'interior per estar el més a prop del mar possible. Tenia moltes ganes de rodar per la N-II que va seguint la linia de la costa, arribar a Tossa des de Mataró. Però per diferents motius he tingut que canviar la bicicleta per les sabates de correr.
Bona sortida des de Llavaneres fins a Mataró i tornar fins al Port Balis. Bany i dutxa obligatoria. Dia espectacular d'aigua i de sol, i la family disfrutant a la platja.

Relax a la platja del Balis

En total 1:15 corrent a un ritme suau per culpa de la calor i de no haver menjat res des del dia abans. 13,4 km amb una fantàstica sensació al correr al costat del mar. Aqui a Osona no tenim aigua salada. 

Espero que le próxim dia pugui ser sobre rodes.

Catalunya, amb la muntanya i el mar tant a prop, amb paissatges tant diversos, és un territori increible. La Costa del maresme té un encant especial, així com la Costa Brava, i també la Deurada. 

Segur que repetiré.

Retorn !!!!!!!!!!!!!!

Si
Avui he tornat a entrenar. Carrera a peu per tornar a la normalitat dels entrenaments.
Aprofitant els quatre dies de festa em vaig agafar la setmana de relax físic total, de dilluns a dilluns sense correr ni pedalar. Descansant el cos. M'ha anat bé físicament, no mentalment, s'ha fet llarg, llarg, però avui.......
he sortit a correr hora i quart i cansat, però despejat de cap.

Els quatre dies de St Joan vam agafar el cargol taronja i quatre dies amb la Sílvia i la Laura a Cambrils disfrutant del sol i l'aigua. Aquest any no sé com seran les vacances d'agost, així que aquest pont ho hem disfrutat a tope com unes minis vacances.
Sempre que anem a Cambrils Park disfrutem tots com nens, la Sílvia alucinada per tot, la Laura, un lloc tranquil per descansar i jo ...encantat de tot. Piles recarragades i sant tornemi.
A triar fotografíes  que no són poques.
Demà més.

Cames ajudeu-me

No hi manera.
Ja fa dies que les cames no van fines sobre la bicicleta. Costa molt que s'escalfin i quan ho fan no responen. Fan mal. Amb la carrera a peu és molt diferent, cada dia em sento més bé. Me acostumat a sortir dos dies a correr, preferentment a primera del matí i  la veritat és que em sent molt bé
Avui pujant a L'Esquirol per agafar calor, el cos no funcionava. Les primeres rampes ja costaven i el vent no hi ajudava gens.He seguit el pla de ruta d'avui, mitja volta i direcció a La Trona. Aqui la cosa ja ha estat diferent. He pujat a un bon ritme, a més m'han agafat tres del CCVic i em anat una estona plegats, encara que portaven més bon ritme que jo. Ells han tirat cap a Berga i jo,cap a Perafita. Sempre que passo de Perafita  a St. Bartomeu penso que és la carretera a on més treballen els canvis, trencacames a tope.

Destacar l'espectacular dia que feia avui, no per pedalar ja que el vent emprenyava, però aquest vent que emprenyava també netejava l'ambient i les vistes eren espectaculars. Pujant a Cantoni, el Pedraforca a la meva esquerra, i tornat per la carretera de Perafita, Montserrat a la dreta.

Aquesta setmana  que comencem adaptaré les sortides als tres sies laborables i quatre de festius. 

Tinc ganes d'entrenar per el costat del mar.

Ja es veurà! 

UVic + Hey soul sister.

Iphone

Ja fa un any i mig que el tinc i m'encanta. No havía editat mai una entrada des de l'Iphone i trobo que és perfecta.
Cada dia em sorprén més !!!!!!!!!.