Mail

kilsi.04@gmail.com

Per que ho entengui tothom

Els que hem mirat

dimecres, 31 de març del 2010

Al.lucinat

Tota l'història ha anat així. Hem tornat de Vic de fer uns encàrrecs. A dintre del cotxe li dic a la petita si vol anar amb bici una estonaneta, però amb la de fusta per poder anar fer algún camí. Ella hem diu que no, que vol la de la Kitty però....
- papa sense rodetes. 
- Home sense rodetes cauras, si vols podem provar com va. 
-Vale papa.
Tal com arribem desmonto les rodetes i comencem. Un cop cap amunt i un cop cap avall, i a la tercera
-Jo sola papa, jo sola.
Doncs si, tota sola, m'ha deixat al.lucinat. L'únic que no arriba a terra i jo quan parava l'havia d'aguantar.
La petita apreta fort, si amb deu minuts ha aprés això no sé que farà amb més temps. A més no volia parar, li agrada i això a mi també. 


Fotos Laura

Fantàstic!

dimarts, 30 de març del 2010

Sometime you can.....

No falta mai allà a on vaig. M'encanta 

Early Rider

A la Sílvia li encanta, és el seu video motivador per pedalar.

Va per tu princeseta.
Ahir bona sortida de MTB buscant rapidesa. Gurb, Manlleu i Sant Sebastià van ser els meus punts cardinals. Encara no tinc màquina però el paissatge no era gaire fotogràfic.
Els numeros són 1:35:00 min a 141 ppm amb els 34,5 km i 1354 kcal. Bona mitjana de TT a 22,1 km/h.

dissabte, 27 de març del 2010

La meva Creu

Aquesta setmana ni un entrenament fins avui dissabte, per culpa d'un refredat que no m'ha donat ni ganes ni forces per entrenar.
Avui, ja una mica més recuperat, quan he vist aquest dia tant espectacular que feia he decidit pujar a la Creu de Gurb corrent. Vestit d'estiu i acompanyat d' U2 m'ha sortit un entrenament que espero que no m'hagi deixat cap mena de rastre físic per poder fer alguna cosa demà. Quan dic la meva Creu vull dir la que tant m'agradada,i la que tant l'odio. Amb bicicleta cada vegada que la pujo hem trobo més bé, mentrés que corrent, tot i ser una de les sortides que m'agrada per distància i desnivell,no aconsegueixo arribar sense tenir que fer alguna parada, sobretot la part que s'entra al mig del bosc que és a on hi ha més desnivell. Puc donar l'excusa del refredat, l'excusa que patinava molt (que és veritat), però la veritat és que el cor s'enfila molt i la respiració es descontrola fins que no fàs una pausa, de totes maneres és el quart cop que hi pujo aquest any i és el que m'he sentit més bé.
Al final els numeros són 1:20:50 corrent 13.4 km a 163 ppm (tensat tota l'estona) i 1406 kcal amb 400 metres de desnivell possitiu.
Demà aprofitar les primeres llums perque desprès toca "La palma".
Santa setmana.

diumenge, 21 de març del 2010

Quins collons!!!


Com nova

Avui diumenge amb la Cannondale a la UCI i la Trek acabada de sortir de cures intensives no hi ha hagut cap altre remei que fer BTT. Els camins ja no hi ha fang com els últims dies, només en alguns moments semblaven pistes americanes,saltan arbres i passan per sota branques de pins, rastres encara de la nevada. Tot i les continues pujades i baixades el desnivell acomulat només ha estat de 875 m. possitius. Ruta 7 canviant de ruta  a Sant Julià Sassorba direcció ruta 4 cap a Muntanyola passant per Fonfreda. Són les rutes del centre de BTT de l'ajuntament de Vic.
La Trek necessitava una posada a punt de feia dies. Tenia 4 raids trencats, les fundes estaven per llençar i el canvi saltava cada dos per tres. A més he canviat les rodes i he posat pneumàtics nous. Com nova. Bici Equip ha fet quasi un treball de restauració. A veure com deixen la Road, que també ho necessita.
Continuo sense camara. Després de la perdua de la camara avui cada dos per tres mirava que no hem faltés res, móbil, manxa, menjar, una paranoia.

Els numeros són, en un dia que la sortida se m'ha fet curta i amb ganes de no parar i continuar, 2:43:00 amb 48,55 km, 146 ppm i 2337 kcal. Setmana de l'any amb més hores d'entrenament. Motivació a tope.
Per cert, és patétic el fet que ens hem quedat sense Milán- San Remo per la televisió amb una gran victoria d'un ciclista espanyol, Oscar Freire. No hem puc creure que decideixin retrasmetre un partit de la Premier. Només sortiria per la tele si es demostrés que aquesta victoria ha sigut gràcies al dopatge. Sort que el ciclisme espanyol és el més fort del món. NO HI HA DRET!