Amb el cor disparat de pulsacions, sorto a correr a hores gens normals per mi. Buscava la lluna plena. Bona música a les orelles, U2, Coldplay, Rem (quins tres per no estar sol)
Corro amb la sensació de que em persegueix el llop. Sense ritme, amb el cos molt pesat , una passa rera l'altre, un peu davant de l'altre.
El fred em fa riure com un tonto, i el gust de sentir-me sol al mig de la foscor em fa sentir-me viu. Just una mica de claror per poder seguir el camí i no entrebancar-me amb les pedres. Sembla com si el món s'hagués aturat sota la gran muntanya. La Creu marca una negra nit.
El cap recordant el passat i ja pensant amb el futur. Aquesta puta crisis no ens deixa fer una pas endavant i si ens en fa fer dos endarrera. Escoltar la gent que mana encara deprimeix més i mirar segons quines coses val més tencar els ulls i cap una altre cosa. De totes maneres amb ganes, esforç i treball aquestes dues passes endarrera tornaran a ser endavant.
Al final 60 min. de running just per no deixar el dia en blanc i continuar sumant.
.JPG)
Per cert,.... al final el llop enlloc, serà perque la lluna que buscava no hi era? ;-)
Em sembla que la nit es per dormir jejejeje.Ara no recordo qui me la va dir?
ResponEliminaSalut i Km.......