Potser no és gran cosa al veure per aquest món els reptes que intenta fer la gent...que si Ironmans, que si 120 km pel mig de muntanyes amb grans desnivells, coses que per mi em són impensables, ja que per mi aquesta Marxa ja suposa un gran esforç. L'esport no és la meva vida, si que forma part d'ella i sí que quan no entreno puc estar de més mal humor amb els que m'envolten.
En fi,... costa, i els que us hi trobeu ho sabeu, familia, feina, bicicleta,.. vaja, el dia dia i encara amb la sort de tenir la familia que tinc, i la Laura que m'enten i m'acompanya amb tot el que faig. I que com jo hi disfruten.
A 7 dies de l'Etape, les ganes són moltes, les sensacions no són del tot dolentes i com sempre en aquests casos tens el dubte de no haver pogut fer tots els quilòmetres necessaris. Si que són més que l'any passat (7000 +o-) i amb molta més qualitat, però sempre sembla que arribis curt de quilòmetres. Tinc ganes de disfutar cada metre i cada segon.
Per cert. Gran l'organització per convidar els que l'any passat vam acabar amb les condicions que ens vam trobar.
Avui ha estat un dia de tres voltes circulars per un circuit de 30 km a prop de casa, fent de Sant Julia de Vilatorta el seu punt de pas en les tres voltes.Basicament no m'he separat gaire de casa perque marcaven molt mal temps, cosa que si que a estones m'he mullat He intentat mantenir un ritme alt, i sorprés amb les pulsacions tant baixes.
Al final un bon dia amb 110 km, 1500 mD+ i a 29 km/h de mitjana. Bé!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada