Fent el niu per en Marc

Costa trobar moments per no parar d'entrenar i a més quan estem en plena construcció del nostre niu per en Marc. No és el mateix que posar branques per els ous, però si necessitem la mateixa dedicació per deixar-ho tot perfecta.

Tot i així.....
demà toca recuperar el temps perdut d'aquests dos dies, bé perdut no perque el niu s'ho val.

Costa del Montseny amb companyia

Si, si, si quina passada
Mai havia fet aquest port i le trobat impressionant. Mortirolo i Marie Blanc a la catalana amb quatre corbes de ferradura que m'han deixat sense paraules. Pulsacions a tope per poder coronar les antenes i posar-ne un més al sac.... i ben lligat.

Això de pedalar cada dia m'agrada més i si a sobre et trobes amb un carak que t'ajuda a coronar el port, encara és més divertit.

He començat sol , sol,....... poc trànsit i una passsada de temps

Tipic paissatge  espectacular del Montseny, tenim una sort de tenir aquest racó a prop de casa a on  totes les seves bandes valen la pena per un bo entrenament.

Quin gran figura!!!Ha estat un plaer. A veure si tornem a coincidir.!

Ha enfocat bé la carretera però nosaltres......jeje cap problema.

+2000 de desnivell han marcat l'entrenament d'avui. Bàsicament repartit amb dos ports, Collformic i Santa Fe  per la Font de la Martina. 4:30:00 clavats amb 3654 kcal i 139 ppm.  En principi no volia fer més de 3h però..... I LOVE CYCING!!!!!

Recuperar  cos .

 i demà més.

A la feina

Per fi puc anar a treballar amb bicicleta. Des de casa fins a la feina hi ha 12 km per els camins de la zona de Malla. 

Tornant, he aprofitat per allargar la sortida fins 1:30h.

Perfecta! 

I love cycling

Estimo la bici. Hem sap greu la gent que no pot disfrutar d'aquest esport de la mateixa manera que ho puc fer jo, la Laura, la Sílvia i d'aqui un temps no molt llunyà, en Marc.
Així de clar ho dic després de la sortida d'avui que ja m'ha quedat al meu disc dur intern. Ha tingut de tot: caiguda tonta, per culpa de la caiguda he trencat un troç de manillar ( m'estic convertint en especialista en trencar carbono), problemes mecànics, m'he perdut,.... tot i així, sortida de les que quan arribes a casa tens un somriure que no el pots esborrar fins que caus rendit al sofà.

Sortin de casa direcció a Roda, per anar a Manlleu, Torelló i pujar cap a Cabrera sense parar. Tota l'estona de pujada amb Bellmunt a l'esquerra i més lluny el Pedraforca. Impressionants vistes dels Pirineus nevats. El camí fins a Cabrera pujar, pujar i pujar, sense parar de pedalar. La part de l'Esquirol i de Cantonigrós no deixa descans a les cames. A més  per culpa de la caiguda he anat adolorit tota l'estona, que encara ha posat més canya.

Continuo fent amics.

Al final amb les cames cremant he acabat amb 3:45:22 minuts a 145 ppm i  3345 kcal. Destacar que és la sortida de MTB més llarga de l'any amb 75,35 km. Gas al pedal i no parar!!!!!!!!!!!!

Tema a part,
avui aniversari de la mama, hauria fet 72 anys, FELICITATS i gràcies.

Fent amics

Em feia cosa sortir a correr després del diagnóstic del gran Jepi. L'últim dia pujant hem vaig notar unes molèsties al genoll que a la nit van ser una mica més que molèsties. Al matí directe a veure que hem deia el gran jefe:  una tendinitis al lligament extern. Afluixant una mica la carrera a peu, solucionat. Efectivament, avui he tingut molt bones sensacions al córrer.

Ni s'ha mogut quan he passat. Un mega crak.

Avui sense aigua he complert amb 50 min de carrera a peu a 141 ppm i 702 kcal. De mica en mica pujant la mitjana. 

Al final m'agradarà i tot les sessions de running.

Jugant amb el temps

D'avui no passava, el mal temps no m'espanta i menys desprès de portar la setmana en blanc.
Ahir tot a punt, vestit i mudat de ciclista agafo la bici i a la primera curva del final del carrer la tija del síllin trencada!!! Que bestia!! El carbono trencat com si fós un troç de fusta i el pitjor problema és que la part trencada s'havia quedat a dins.
Dues bicis, totes dues a Bici Equip.
Avui si.
Desprès de començar la tarda ben programada per no perdre ni un minut he aconseguit complir amb un entrenament prou dur per desconectar la ment i conectar el cos. Fang, pedres i aigua, molta aigua m'han fet disfrutar com un nen petit.
Amb un sol de mentida que s'ha anat amagant, el final ha caigut un bon aiguat. M'agrada que les gotes em piquin a la cara i que l'aigua em mulli les cames. Com més tardi arribar el sol més l'apreciarem.

La sortida ha estat una Creu de Gurb i un Sant Roc. Bon desnivell per els pocs km que he fet. La part de sota la Creu enfangada fins a dalt de tot.

Baixant de la Creu l'aigua fa mala feina en el camí

Destacar que al final el diumenge vaig entrenar acompanyat, molt bona companyia per fer 50 km que ens van portar a l'Esquirol ja que la pluja ens va fer canviar de plans. A veure si ho puc repetir ja que els km passen molt més depressa. Gràcies companys i a veure quan ho repetim.

En un dia lleig, lleig, lleig,.... els numeros són 1:35:25 h amb 141 ppm i 1430 kcal. El desnivell prou destacable per els 30 km que he aconseguit fer, +620 m.

Que no pari la MTB! La primavera ha disfressat els camins i els camps d'un color verd impressionant. Serà culpa del temps?

RAC 1

Quantes hores d'entrenament  han estat al meu costat des de la radio. Fan companyia quan pedales, o quan corres. Quan pateixes fan que sigui més lleu i fan que les hores no siguin tant llargues.
Els partits del Barça fent rodillos o el Versió fent running, El primer toc amb la MTB, sempre amb l'auricular possat. Aquest dissabte van fer 10 anys, FELICITATS. Rac1 forever!!!!!

Avui recordant RAC1, també recordar que fa un any "lo puto crak" va fer possible poder arribar a la final de Roma. Bogeria total per els culers. La retransmissió d'en Pou sempre més a la memoria.
A nivell d'entrenament setmana adaptada totalment al temps, de rellotge i de cel. Dimarts 1:30:00 de rodillo i avui 1:05:00 de running a 140 ppm i 854 kcal.

Atac a Bellmunt.

No fa gaires dies algú  em va dir que la pujada a Bellmunt és la més dura de la comarca. Aquesta afirmació tant rotunda em va deixar intranquil ja que jo l'havia pujat a peu i amb cotxe, mai amb bicicleta i des del dia que em van dir que era la pujada més dura que es podia fer per el territori Osonenc, que la tenia al cap per fer-la.
Avui ha estat un atac ràpid, tres quarts d'aproximació, mitja hora curta d'escalada i tornada al camp base de Gurb. Objectiu assolit.

Sembla un dels ports mítics del Tour

Sort que no hi he pujat per les vistes !!!!

Baixada molt perillosa per la pluja i les curves d'Scalextric.

Personalment és una pujada molt dura però molt ciclable. Si que és veritat que és de les pujades dures d'Osona però............... amb un atac així no es fa tant dur.

Ahir canvi de plans. Estic condemnat a entrenar sol. Havia quedat amb en Jaume i la seva colla per fer una pedalada a la zona del Cabrarés amb MTB. No quedo mai amb ningú i menys quan no tinc mai hora  de sortida.

Problema,.... una gastroenteritis de la meva petitona. Tornant d'urgències una hora de running per no passar el dissabte en blanc. Una altre setmana serà però hi ha tres persones que passen per sobre totes les coses del món, cap problema, l'únic que vull ara és que es millori totalment perquè ho está passant malament.

Els numeros d'avui 2:16:53 a 140 ppm i 1841 kcal.

L'abril ha acabat amb  més volum d'entrenament Fantàstic.

Salut i mai més ben dit!!!!!!

Feliç dia de la mare, mama !!!

Fa temps em vas enviar un correu explicant que és una mama. Això per mi i per la Sílvia és una petita mostra del que fa una mama com tu.
La Sílvia et diu:- Felicitats mama. I jo et dic:- Gràcies Laura.


"Algú va preguntar a un nen: "Qui és la teva mare?". I ell va respondre:

La meva mare és la que porta a la seva bossa un mocador amb els meus mocs, un paquet de tovalloletes, un xumet i un bolquer d'emergència.
La Mare és aquest coet tan ràpid que va per casa disparat i que està a tot arreu a l'hora.
La Mare és la malabarista que posa rentadores amb l'abric posat mentre amb l'altre li obre la porta al gat, aguantant el correu amb la barbeta i apartant-me de la galleda de les escombraries amb el peu. També és aquell mag que pot fer desaparèixer les llàgrimes amb un petó".
"La Mare és la forçuda capaç d'agafar amb un sol braç els meus 15 quilos mentre, amb l'altre, empeny el carro de la compra.
La Mare és la campiona d'atletisme capaç d'arribar en dècimes de segon de zero a cent per evitar que em "descalabri" per les escales.
És l'heroïna que venç sempre els meus malsons amb una carícia.
La Mare és la noia amb el cabell de dos colors que diu que, quan tingui un foradet, anirà a la pelu.
 La Mare és la conta-contes que llegeix i inventa les històries més divertides només per mi.
 És la xef capaç de fer-me un sopar boníssim amb dues cosetes que quedaven a la nevera per què se li ha oblidat anar a comprar, encara que ella després es quedi sense menjar.
La Mare és la noia amb bigoti i trenetes als pèls de les cames que jura que quan tingui un foradet, només un altre, es depila".
"La Mare és el metge que sap, només mirant-me, si tinc febre, quanta, i el què ha de fer per que baixi.
 És l'economista capaç de posar-se la roba de fa cent anys per tal que jo vagi ben guapo.
La Mare és la cantant que totes les nits entona la melodia més dolça mentre m'acotxa una estona.
És la pallassa que fa que em trenqui de riure amb només moure la cara.
És la sonàmbula que pot aixecar-se dormida a les quatre de la matinada, mirar si m'he fet pipí, canviar els llençols, donar-me xarop per a la tos i una mica d'aigua, i tot, a les fosques i sense despertar-se"."
"La veus? La meva mare és aquella, la més maca, la que somriu". "