dijous, 15 d’abril del 2010
Moll
Sortir quan està plovent costa, val més quedar-se a casa i deixar-ho per un millor moment, però sortir i que es possi a ploure a mig entrenar això ja és diferent. Avui el cel amenaçava , bé, deia que plouria però no podia passar un altre dia sense sortir al carrer, ahir rodillos i abans d'ahir cadena trencada avui s'havia de fer carretera.
Anar en bici plovent, m'agrada! Millor muntanya que carretera, per el perill de mides de rodes i esfalt mullat, ja que sembla un mirall i tens que mantenir la concentració en tot moment per no menjar el terra, però això que l'aigua vagi mullant la cara, les cames, les mans, és una sensació que m'agrada. No m'agrada més que un bon dia de sol, però si plou tampoc passa res, posa més épica a la sortida.
Suposo que no sóc l'únic que li agrdada aquesta sensació.
Tot i la carretera molla i que en baixada tens que anar amb peus de plom,i en la meva particular contrarellotge a la volta que potser fa 10 anys que faig he aconseguit rebaixar uns segons més al millor temps. 1:10:02 a 140 ppm i 1029 kcal.
Nen o nena?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada